LA
NO TROBADA I PERSEGUIDA ESGLÉSIA.
En
la carretera de Guardiola de Berguedà a la Pobla de Lillet, passat el càmping,
un rètol ens havia cridat l’atenció repetides vegades, Santa Cecília de
Riutort. La presència de l’indicador ens havia fet suposar una església de
fàcil accés i per fi a la tercera vegada hem aconseguit trobar-la. El mapes
indiquen la seva proximitat a la carretera i vertaderament no era lluny del
punt on hem deixat el cotxe, però la manca d’indicacions i l’exuberant
vegetació no deixa veure l’edifici.
Santa
Cecília és troba aturonada a 867 m. d’altitud.
Santa
Cecília és situada a la històrica vall de Lillet fou una església dependent de
Sant Jaume de Frontanyà, malgrat que part de les terres que envoltaven la
parròquia pertanyien als domini dels grans monestirs de Sant Llorenç prop Bagà
i Santa Maria de Ripoll. Depenia de Sant Jaume però estava subjecta al bisbat
d’Urgell.
Una
de les primeres referències documentades el vincula ja al monestir de Ripoll:
a l’any 880 el prevere Ariolf donava a Santa Maria de Ripoll les possessions
pròpies a la vall de Brocà, als llocs i viles de Cerdanyola, Cosp, Brocà i
Riutort.
L’any
983 en l’acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà és cita el
lloc de Riutort com a centre d’unes propietats del monestir: un mas amb les
seves terres, vinyes i els seus molins. (Et
in Rivotorto, maso...)
L’any
1168 Arnau de Vilanova va vendre a carta de gràcia la tercera part del delme de
Santa Cecília pel preu de 120 sous barcelonins. Pocs anys després l’abat de
Sant Llorenç prop Bagà comprava a la família Vilanova per setanta morabatins el
terç del delme que tenien a Santa Cecília.
Normalment
l’església de Santa Cecília era servida per canonges regulars procedents de
Sant Jaume de Frontanyà. Al 1322 els enfrontaments entre el prior de Sant Jaume i el
rector de Riutort tenien com a punt més conflictiu que el capellà de Riutort no
volia servir la sufragània de Santa Magdalena de Soriguera al·legant que els
anys s’ho impedien.
Al
1632 era ja sufragània de Sant Martí de Brocà. Al començament del s. XX ja no
tenia culte.
L’edifici
romànic ens ha sorprès per les seves mides, no esperàvem en el lloc esmentat una
obra tant gran, ens haguéssim conformat amb una petita ermita.
És
un temple d’una sola nau de mides mitjanes, possiblement rematada amb un absis
semicircular a llevant., element actualment desaparegut. L’arc triomfal tapiat
devia donar entrada a l’absis, ara inexistent.
L’edifici
és de coberta amb volta de canó, actualment la meitat pertanyent a la capçalera
és enrunada i caiguda enmig del recinte.
La
porta d’entrada, a migdia, és d’arc de mig punt adovellat. En la paret de
ponent queden les restes del campanar d’espadanya de dues obertures. Només
queden els tres pilars sense arcs ni coberta.
Exteriorment
el mur és reforçat amb dos grossos contraforts. Les parets tenen una bona
amplada i al centre de la nau uns esglaons baixen a una cripta coberta amb
volta de canó i segons sembla ser hi ha el forat d’una sepultura. Les pedres
caigudes no ens han permès constatar-ho.
L’edifici
sembla ser que originàriament estava projectat per ser més espaiós. El mur de
tramuntana segueix més enllà del mur de ponent, però van canviar-se els plans
originals i es va escorçar el cantó de ponent.
Pobre
Santa Cecília, amb l’absis desaparegut, retallada de mides i sense quasi
la teulada, a més dels matolls i els arbres ocupant els espais de l’entorn té
poques esperances de perviure.
Text
i Recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia.
M. Rosa Planell Grau. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada