Continuant les nostres visites
per la demarcació de l’Alt Urgell aquest cop les nostres passes en portarem al
lloc anomenat de la Clua per visitar l’església sota l’advocació de Sant
Sebastià i passejar una estona per les construccions edificades aprofitant els
antics murs del castell per fer un casal
tardà al cim del poble i prop de l’església.
Des del poble atalaiàvem els
inicis del pantà de Rialb. La visió eés esplendorosa i amb una ampla
panoràmica.
El lloc de la Clusa és
esmentat en l’ACCU. El castell és àmpliament documentat al llarg del segle XI i
XII. L’any 1029 el comte Ermengol, el ven a Bonfill i la seva muller Amaltruda.
En una donació de l’any 1042 queden ben definides les seves dades de situació.
L’any 1091, Arnau Bonfill, en el seu testament, llegava a Santa Maria de la Seu
el castell de la Clua amb la meitat de l’església i tota la sagrera, així com
els delmes i les oblacions.
En la visita pastoral del 1575
consta com a església parroquial de la Clua Sant Martí, mentre que l’any 1758
l’església de la Clua era dedicada a Sant Sebastià.
En la recaptació de la dècima
de 1279, dins el deganat d’Urgell , consta un Johannem de Clusa, sense cap més
especificació. L’any 1391 el rector de la Clua pagà de dècima la quantitat de
25 sous.
L’any 1575, el visitador manà
que fos allargada la teulada perquè no plogués sobre la volta de l’església. Possiblement
en aquest moment cal datar la reforma de l’església amb la construcció del
terrabastall i el nou teulat sobre la coberta original que anul·la el primitiu
campanar.
L’any 1758 Sant Sebastià havia
esdevingut sufragània de la parròquia de Sant Sadurní d’Aguilar. Actualment és
annexa a la parròquia de Peramola.
Sant Sebastià és un edifici
d’una sola nau , coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis
semicircular que s’obre a la nau mitjançant un estret arc presbiteral. L’absis
conserva el ràfec original, format per una motllura en cavet.
Les diferents modificacions de
l’estructura es fan visibles a la façana sud amb el sobre alçament de la
coberta, que deixa veure l’entredós de la volta
Totes les finestres
de l'església són de doble esqueixada. La de l'absis està paredada, les altres
són: una a la façana sud i l'altra al mur de ponent. La porta d'accés al temple, situada al mur sud, és d'arc de mig punt de petites dovelles i sense ornamentació.
A la façana
de ponent s'aixeca el campanar d'espadanya de dos ulls. A la façana sud queden vestigis del
campanar original, que es va perdre en sobrealçar la coberta. L'espadanya es va
fer amb carreus de l'obra original, la qual cosa dóna a l'església un aspecte
unitari.
L'aparell és format per
carreus ben tallats i polits, disposats ordenadament. Al mur nord es conserven
algunes filades que podrien correspondre a una edificació anterior a l'actual
que es podria datar al segle XI, la resta de l'edifici hauria estat construït
al segle XII.
Segons dades a la paret del
cementiri es conserven dos sarcòfags de pedra decorats amb esteles i flors de
llis de sis pètals.
Sant Sebastià de la Clua és
catalogada com Bé Cultural d’Interès Local.
Text i recull dades. Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada