Anàvem a visitar les terres
d’Alt Urgell i només travessar el límit on combreguen les terres de la Ribera
Salada (Solsonès) i Bassella (Al Urgell) vam trobar-nos en la cruïlla del
centre del poble d’Ogern un cartell que deia la Salsa segle XI. Com el tema ens
apassiona vam seguir immediatament la fletxa indicativa.
Per una pista de terra en
bastant bon estat, aproximadament 1 km., vam continuar fins arribar a l’església
situada en un tossalet que domina la vall.
El lloc de la Salsa apareix
esmentat l’any 1025 en la donació al monestir de Tresponts d’un alou “in
Kastrum Salsa vel in sous fines”.
L’església de Sant Serni fou
objecte d’una deixa testamentària l’any 1094. Posteriorment, l’any 1133 el
bisbe d’Urgell feia donació de l’església de la Salsa a l’església de Santa
Maria de Solsona, aquesta dependència queda reflectida en diversos documents
del s. XII. Posteriorment La Salsa, juntament amb Ogern, formaren una baronia,
que l’any 1559 era de Joan de Josa i de Cardona, mentre que el 1831 era
senyoria dels Teixidor.
L’església de Sant Serni,
supeditada a la parròquia d’Ogern, depèn del bisbat de Solsona.
Una placa en la façana datada
el 16 setembre 1984 ens diu: El bisbe de Solsona Mons. Miquel Moncadas ha
dedicat al Senyor aquesta església de la Salsa, restaurada pel poble d’Ogern i
la Generalitat de Catalunya.
L’edifici és d’una sola nau coberta amb volta de canó reforçada per
tres arcs torals, i capçada per un absis de planta semicircular. L’absis té una
finestra de doble esqueixada, centrada. Hi ha una altra finestra de de doble
esqueixada a la façana meridional, prop de l’absis.
La porta s’obre al mur
meridional. A la llinda hi ha una data del 1680, decorada amb senzilles
motllures, moment en el qual es devia reformar, probablement al mateix instant
que es construïa la capella adossada al cantó nord de la nau.
El campanar és d’espadanya de
doble forat situada damunt del frontis de la nau. A sota s’obre un ull de bou.
L’aparell és de carreus de pedres desiguals i sense escairar lligades amb
argamassa de calç, a excepció de les que formen els arcs torals, que són més
grans i escairades. L’interior ha estat repicat a consciència fins a deixar les
juntures buides.
L’edifici senzill i sense
decoració exterior correspon a les formes rurals d’arquitectura del segle XII,
encara empeltades del tipus constructiu del segle anterior.
Dos detalls més han sortit en
la recerca de dades:
A la part posterior de l’absis
hi ha un conjunt de tombes automòrfiques actualment força malament. Un document
del 1025 afirma l’existència d’un castell en aquest indret. Per aquest motiu i
la tipologia de les tombes aquesta necròpoli pot datar-se pel entorn de l’any
1000.
Pocs metres abans d’arribar a
l’església va cridar la nostra atenció un dipòsit excavat a la pedra, semblant
a les tines del Berguedà, que segons sembla ser és un trull a premsa. Es creu
probable que pertany al mateix període de les tombes o de la construcció de
l’església.
La pau i la tranquil·litat ens
envoltava lluny de les lluites i aldarulls polítics del moment.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada