Vam visitar l’església de Sant Vicenç del Rus o d’Herols aprofitant-nos que
el diumenge hi ha una guia per donar-nos les explicacions pertinents i
ensenyar-nos l’interior.
L’església es situada dins el territori de l’antic comtat de Cerdanya a la vall de Lillet.
Es troba en el punt quilomètric 6 de la carretera de la Pobla de Lillet a Toses
se’n visible des de la carretera A pocs m. discorre la riera de Monell. Propers
hi ha l’edifici de la Farga Nova i una mica més lluny les restes de l’antic
molí de la Farga.
Segons dades la primera església preromànica és documentada l’any 950 com
una de les possessions del monestir de St. Llorenç prop Bagà. En l’acta de
consagració de l’església del monestir s’esmenta com una possessió seva.
L’edifici actual d’estil romànic va ser consagrat pel bisbe Ot de la Seu
d’Urgell el 9 de febrer del 1106. Té la mateixa planta que l’església primitiva
de la qual va aprofitar-se parcialment la fonamentació. La còpia resumida de
l’acta de consagració ens diu que el bisbe la consagrà a precs de Bernard Uso,
Pere Gilabert, Sinfré Mir i altres homes de la vila de Rus. Això fa pensar que l’església era el centre aglutinador i
religiós de la vila de Rus.
Anualment l’església de Rus havia de pagar a la Seu d’Urgell els cens
sinodal i determina que el cementiri l’envoltava trenta passes com a espai
sagrat. A partir de la consagració esdevingué parròquia, amb rector i així els
monjos de Sant Llorenç deixaren d’actuar en aquesta església. El monestir
mantingué, però el seu domini efectiu sobre la vila de Rus i l’any 1290 l’abat
Berenguer III afranquia a alguns homes de Brocà, Riutort i de Rus.
L’any 1294 Galceran de Pinós reconeixia a l’abat de Sant Llorenç haver procedit injustament en exercir jurisdicció sobre propietats del monestir entre les quals hi havia la de Rus.
El caràcter parroquial de l’església quedà confirmat en la visita efectuada
l’any 1312 al deganat de Berguedà.
Al segle XVIII era ja sufragània de l’església parroquial de Santa Maria de
Castellar de n’Hug. Actualment resta sense culte.
Tots els murs de la nau i de l’absis són de gran gruixada per tal de
sostenir les voltes de pedra del sostre. A més és reforçada amb contraforts. Va
sofrir les conseqüències dels terratrèmols dels a. 1420 i 1430.
L’absis exteriorment conserva la decoració del primer romànic amb arcs cecs
realitzats amb pedra tosca. Al mur de l’absis hi ha una finestra de doble
esqueixada amb arc apuntat.
La porta a migdia és un senzill exemplar d’arc de mig punt adovellat. Al
començament del s. XI s’hi va construir un porxo.
Al mur de l’oest és coronat per un campanar de cadireta de dos ulls.
La coberta és a dues aigües i feta de llicorella. En Catalunya Romànica ens
parla de un cloquer de planta quadrangular actualment desaparegut.
L’a. 1300 van obrir-se dues capelles laterals a tocar l’arc triomfal. La de
migdia és dedicada a santa Magdalena i la de tramuntana a sant Andreu por la
qual cosa es van construir els contraforts abans esmentats i va eliminar-se el
porxo damunt la porta.
A la capella de santa Magdalena s’han conservat la decoració pictòrica
d’estil gòtic lineal i de gran riquesa iconogràfica explicant com en un retaule
la vida i miracles de la santa.
L’interior de la capçalera es va decorar amb unes magnífiques pintures
murals, actualment es conserven al Museu Diocesà i Comarcal de Solson.
L’autoria ha estat atribuïda a l’artista medieval conegut com Mestre de Pedret.
Les que decoren actualment l’absis són una reproducció exacte realitzada per
Ramon Millet.
Durant la seva existència ha rebut moltes modificacions: va construir-se
una casa rectoral actualment inexistent i altres. S’han realitzat diferents
campanyes d’excavació dels entorns i de l’església del Rus.
La marededéu del cantó de l’Evangeli va ser esculpida per Emili Colom, el
1988, i és una còpia idealitzada de l’original, romànica, que es conserva al
Museu Episcopal de Vic.
Una visita agraïda de fer pel bell lloc on és situada entre mig de prats, arbredes
i roquissars propers.
A més una encertada explicació que ens va permetre conèixer una mica més de
la nostra història.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada