Aquest
petit escrit voldria ser un homenatge a en Faust Guitart Escobet (1919-2008),
que em va impressionar fortament per la seva bonhomia i personalitat, malgrat que
la nostra coneixença no passés d’uns viatges amb les sortides organitzades pels
Amics del Romànic del Berguedà. L’any 1998 l’Ajuntament de Berga li atorgar per
votació el Premi de la Cultura Popular. La seva producció fotogràfica, es
calcula en unes 18.000 fotografies, va llegar-la a l’Arxiu Comarcal del Berguedà.
Va ser durant vuit anys president d’Amics del Romànic del Berguedà.
El
22 d’abril de 2012 en la celebració del XXIV Aniversari d’Amics del Romànic del
Berguedà vam visitar aquest lloc emblemàtic de la nostra terra: Sant Jaume de
Frontanyà. En la invitació una fotografia feta per en Faust Guitart Escobet i
un text amb una explicació del desenvolupament del monestir. He fet una còpia
de la fotografia, de mitjans del segle passat. on és veu la rectoria edificada
al s. XVII i l’acompanyo amb una d’actual del mateix lloc. Més què res per
comparar abans i ara.
També
transcric l’explicació de la història del monestir que descriu la invitació amb
l’afegit d’alguna altra dada recollida .
El
lloc de Frontanyà va ser poblat d’antic i va ser llavors quan es va erigir una
petita església preromànica dalt de la cinglera, en un lloc conegut com a Sant
Jaume de Frontanyà Vell.
Al
s. XI aquesta església va quedar petita i va ser aleshores quan es va edificar
la que ens ha pervingut. Tot hi que no hi ha documents que facin referència a
la data exacta de construcció del temple actual si es notori la quantitat de
deixes pietoses que sovintejaren per la nova església advocada també a Sant
Jaume. L’any 1060, un prohom del baix Berguedà en el seu testament, entre
altres esglésies, donà unes onces d’or a Sant Jaume de Frontanyà.
Arnau
Mir de Tost i la seva muller, la vescomtessa Arsenda donaren a l’església de
Sant Jaume que es construïa a la vall del castell que s’anomena de Frontanyà l’alou
que tenien a la Cerdanya i les terres i les vinyes de Viladonya, perquè els
preveres que canten de matí al vespre a l’església poguessin oferir sacrificis
per als fidels vius i difunts. Això permet considerar que l’any 1066 l’església
ja acollia una comunitat de preveres que feien res en comú.
L’any
1078 Bernat de Mongrony deixà al monestir 50 sous i Guillem de Palmerola. Li llegà
30 sous. A més dels dits altres homes il·lustres com Bremon de Cardona de l’Orde
del Temple, Ramon d’Olost, Berenguer de Freixenet i Ponç de Lillet també hi contribuïren.
La
nova església fou dedicada a sant Jaume, sant Pere i sant Joan, i a partir de l’any
1040 aplegà una comunitat organitzada com a canònica regular regida per un
primer prior conegut, Ramon Arnau.
Surt
esmentada l’any 1095 en una donació feta pel comte Bernat d’Urgell a Santa
Maria de Ripoll com a límit occidental.
La
comunitat comptava amb cinc a sis canonges i un prior en el temps de més prosperitat,
el seu prestigi fou tan gran que durant el segle XIII els priors de Sant Jaume
eren alhora degans del Berguedà i organitzaven la vida religiosa de la zona.
L’any
1395, amb motiu de la mort d’Arnal Fresc que tanca la llista dels priors
residents, i aleshores comença la llista dels priors comendataris comença la davallada
de la comunitat.
Un
magnífic exemplar del primer romànic català, a redós de la qual nasqué una
canònica regular agustiniana que va allargar la seva existència fins el 1592,
quan el papa Climent VIII extingí el monestirs de canonges de Sant Agustí
existents a Catalunya.
Un
any després, el 1593, en crear-se el bisbat de Solsona, Frontanyà passa a ser
una possessió seva.
L’església
és un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó i reforçada amb arcs
torals, amb un transsepte que s’obre a la capçalera amb tres absis
semicirculars. El transsepte és cobert amb volta de canó i al creuer s’alça una
cúpula vuitavada sobre trompes còniques que, a l’exterior, pren la forma d’un
cimbori de dotze costats, únic a Catalunya. La façana de ponent presenta una
rica composició: les lesenes formen sis plafons ornamentals amb arcuacions
cegues i repartits en dos registres. L’inferior voreja la porta i el superior
un gran òcul. Sobre la façana hi havia un petit campanar d’espadanya de dos
ulls, substituït posteriorment per l’actual.
De
l’antiga canònica només resta l’església ja que les dependències monàstiques,
situades al cantó de migjorn i realitzades entorn d’un claustre foren
anorreades en ésser construïda la rectoria adossada al temple i que recentment
ha estat aterrada.
Procedeix
d’aquesta església una taula pintada a tremp d’ou amb escenes de miracles de
Sant Jaume, avui conservada al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.
Descansi en pau en
Faust i tots els que estimem aquesta terra berguedana.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia
antiga: Faust Guitart Escobet.
Fotografia
actual: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada