En
la seva dèria per conèixer racons apartats de la nostra terra aquest cop visitàrem
Santa Eugènia d’Argolell. La Rosa pel seu afany de fer fotografies i el Miquel
per fer un recull d’informació de diferents fonts.
Sort
que ens agraden les carreteres amb corbes perquè hem vam fer un fotimer. Ara,
el paisatge d’alta muntanya és magnífic, sobretot quan vas agafant alçada i la
vista s’expandeix en una ampla panoràmica.
Argolell
és una vila del municipi de les Valls de Valira.
Una
estona més tard el poble d’Argolell es mostrava a la nostra vista. I Destacava
per damunt de totes les cases, la figura del campanar d’ulls buits, com si li
fos prohibida la contemplació de tanta bellesa. La pau regnava en el poble
només el lladrar dels gossos, segurament molestos per la nostra presència en
una hora de pau.
Poble
del municipi de les valls de Valira (Alt Urgell) situat a 1.125 m. d’altitud, a
la dreta de la riera d’Argolell (afluent del Valira) prop del límit amb
Andorra. Surt documentada l’any 924 en la venda que el comte Sunifred II
d’Urgell juntament amb d’altres férem a Altemir d’una peça de terra amb cases i
horts, situada al terme de villa
Orgolello.
El
lloc és documentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell l’any 839.
A les primeries del segle XVI algunes cases eren de l’abat de Sant Serni de
Tavèrnoles. A la primeria del s. XVIII el lloc pertany a Ermengol de Peguera i
família fins aproximadament l’any 1831 que s’extingiren les senyories.
L’església
parroquial d’Argolell és dedicada a Santa Eugènia, en depenen les d’Arduix i
Farrera del Llops. La primera menció documentada data de 1008.
Edifici
de una sola nau rematada al nord-est per un absis de planta semi el·líptica i
cobert amb volta de quart d’esfera irregular.
La
nau té una coberta de fusta amb una sola encavallada i cel ras enguixat.
L’exterior de l’absis és llis amb dues finestres tapiades i amb el ràfec a
nivell del de la nau, que és coberta amb llicorella de dos vessants.
El
portal d’entrada és a la façana sud-est, on també hi ha una altra finestra de
doble esqueixada tapiada.
Posteriorment
s’afegí a la façana nord-oest la sagristia, una capella i el campanar.
El
campanar, de base quadrada, és de tres pisos. El pis superior, de planta
octogonal i amb quatre finestres és posterior. Els dos primers pisos les
finestres són tapiades i només hi resta una espitllera a la façana sud-oest.
L’any
1934 foren traslladats al MNAC de Barcelona, uns fragments de pintures murals
romàniques del seu absis datats al segle XII, que havien pertanyut a la col·lecció
Plandiura. Representen les imatges de la Verge Maria i 4 o 5 apòstols.
Malaguanyat
romànic arrencat, malmès i venut arreu. Que formosa és Catalunya malgrat es tanquin
els ulls a les esglésies i els altres siguin buits. N’hi ha tants de racons per
conèixer.
Text
e informació: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada