dilluns, 1 de juliol de 2013

SANTA MARGARIDA DE VILELLA. NAVÈS. SOLSONÈS.

TERRES DEL SOLSONÈS.

En el nostre deambular a la recerca de nous indrets aquest cop van arribar-nos a Santa Margarida de Vilella.  

Per la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys en arribar al Túnel de la Mina vam prendre la cruïlla a l’esquerra senyalitzada am els noms de Capolat. Taravil i Vilella. Vam seguir la pista asfaltada fins a Taravil i a la propera bifurcació vam seguir la també pista asfaltada que porta fins Vilella.  

També s’hi pot pujar des de cal Majoral, a la carretera de Berga a Cardona, pujant per la roca coneguda com la Foradada i el Malpas. Però nosaltres vam preferir aquest altre via més planera.   

El lloc de Vilella és a l’extrem nord-oriental del terme municipal de Navès, frec a frec amb el municipi berguedà de Capolat, però sense accés en vehicle des del Solsonès. És situada al vessant occidental de la serra de Taravil envoltada pels tossals de les Monges i de Casòliba i les serretes de cal Bertran, les Bassetes i les fraus de Vilella. A sud-est l’horitzó s’eixampla i és pot veure part de la serra dels Batets i de la serra i el pla de Busa. 

La visió global és fabulosa, arbres, herbei i muntanyes en el verd com a fons esplendorós. Pocs metres abans de divisar l’esglesiola vam veure l’alzina monumental d’aquest lloc.  


Davant nostre la masia de Vilella esmentada en el fogatge de 1553 en el nom de Viliella. L’edifici és d'estructura clàssica de tres crugies, organitzada en planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües amb teula àrab. Les obertures son amb llinda de perfil rectangular. També hi ha algunes construccions annexes, cossos la majoria d'un sol pis coberts a una vessant. L'aparell és molt irregular, de pedra unit amb morter.  

Sota la pista i enmig del camp sembrat es troba l’esglesiola, segons dades de propietat particular i convertida en pallissa, de Santa Margarida de Vilella. Respectant el treball humà ens vam apropar els menys possible per no malmetre la propera collita. 

Aquesta capella que no té cap esment històric directe és d’una sola nau  rectangular coberta amb volta lleugerament apuntada i és capçada a llevant per un absis semicircular cobert amb el mateix tipus de volta.  

La porta d’arc de mig punt amb dovelles petites és a migjorn. Els muntants són esbiaixats i tanquen  més a la part inferior. En aquest mur vers l’absis hi ha una finestra ovoide treballada a la part central d’un bloc monolític. Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt. 

El frontis té una finestra cruciforme i damunt seu s’alça un campanar d’espadanya amb un arc de mig punt. La coberta es de teula als dos vessant de la nau i cònica en l’absis. 

Pel seu aparell situa l’edifici com una construcció del s. XI tot i que les voltes i els arcs indiquen una data més avançada potser en el s. XII però seguint la tecnologia del segle anterior. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada