Després
de visitar i fotografiar Sant Serni de
Fonollet van continuar per la mateixa pista fins arribar a la capella del Rosaret.
Està situada prop de la Masia de la Madrona, actualment molt transformada. La documentació medieval (any 1145) esmenta l'església de Sant Andreu de la Madrona, actualment desapareguda i que possiblement podia coincidir amb l'emplaçament de la Capella del Rosaret.
La
petita edificació és cimentada damunt la roca i a més de l’espai potser també s’aprofita
dels carreus de l’anterior església de Sant Andreu de Madrona.
La
Capella-ermita del Rosaret és de petites dimensions, d'una sola nau, sense
absis i amb la porta a migdia. Presenta un simple campanar un xic desproporcionat.
La façana conserva la inscripció amb la data de construcció (1579).
Aquesta capella rural, molt arcaïtzant i sense un estil definit, està realitzada amb blocs de pedra no massa regulars.
Aquesta
capella fou bastida a finals del segle XVI per iniciativa del prevere de
Fonollet, que cada cop que passava per aquest lloc, conta la llegenda, el
cavall no volia continuar el viatge. Llavors el prevere decidí aixecar-hi la
capella a la Mare de Déu del Roser.
La
petita capella fou edificada en un època de florida devoció a la Mare de Déu
del Roser arreu dels Països Catalans (1570-1620).
Una
fotografia treta amb pèssimes condicions ens mostra el seu cuidat interior.
Beneïdes les càmeres petites i llàstima de la forma d’orientar-les amb una sola
mà i fent equilibris.
Un
detall que em va meravellar va ser la petita figuera que eixia del terra
enraigada entre el rocam i la pètria paret de la capella.
Quan
el desig de viure és fort amb poca esperança n’hi ha suficient.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada