CASTELL DE MUR. PALLARS JUSSÀ.

CAMINANT PEL PALLARS JUSSÀ

 

El castell de Mur està situat al capdamunt d’un serrat delimitat al nord pel barranc d’Arguinsola i al sud pel barranc de Fontete. Actualment dóna nom al municipi de Castell de Mur de la comarca del Pallars Jussà amb capital a la vila de Guàrdia de Noguera. Vam gaudir de la visita a aquest Castell i de la sensacional vista del pantà de Terradets.

 

El Castell de Mur és una de les construccions civils més emblemàtica del segle XI, és situat al municipi de Castell de Mur, al Pallars Jussà.

Al seu redós hagué el poble castral de Mur, abandonat des de molt antic. És tractava d’un poblat alt medieval, amb restes de muralla ciclòpia i nombroses restes de sòls d’habitació tallats a la roca, descoberts en les prospeccions arqueològiques fetes sobretot l’any 1977. El districte castral de Mur pertanyia al domini territorial del comtat de Pallars. 

 

He trobat unes definicions de aquest exemple de castell de frontera que m’han agradat.

·        Petit pel que és habitual en un castell, només hi residien una vintena de persones.

·        Gran pel que fa pel seu valor històric i patrimonial, compte amb mil anys d’antiguitat i és un referent de l’època medieval.

·        Pioner. L’interior del castell ha recuperat una part important del seu anterior aspecte. 

En el seu moment era la avantguarda que protegia la serra del Montsec. La seva situació dalt del cim el fa encara espectacular, són unes de les parets més altes construïdes en un lloc enlairat. No és fa difícil d’entendre per què se’l va conèixer simplement com a Mur.   

La seva situació estratègica i la seva importància dins l’arquitectura militar de la Conca de Tremp advoquen en favor d’uns orígens històrics llunyans. Al segle X hi ha la primera referència escrita del castell. L’any 969 es documenta l’església de Sant Fructuós, situada dins el terme del castell.  

A mitjans del segle XI el comte Arnau Mir de Tost era feudatari del castell de Mur. Aquest noble urgellenc va ser qui va prendre la iniciativa en la organització territorial de la frontera. L’any 1053 el comte Ramon V de Pallars Jussà lliurà a Arnau de prestar-li jurament de fidelitat pel 15 onces d’or. Dos anys més tard el comte de Pallars prengué per esposa a Valença, filla d’Arnau. L’any 1060 el matrimoni va fer erigir damunt de l’antiga capella castral la Col·legiata de Santa Maria de Mur.  

Hom atribueix a Arnau Mir de Tost la reconstrucció del castell tal com ha arribat als nostres dies. La seva estructura és molt simple però no hi ha dubte que la seva arquitectura i el seu emplaçament defineixen una qualitat plàstica i arquitectònica excepcional. 

El castell té una planta concentrada i tancada totalment per un únic perímetre emmurallat, en el qual es conserven vestigis de merlets, amb els angles i els vèrtexs arrodonits. La forma és sensiblement triangular, una mica irregular a causa d’estar basat en la roca de la mateixa muntanya. La seva forma fa que popularment s’hagi comparat en una nau. El recinte té 31 m. de longitud. La muralla 1 m. de grossor i entre 14 a 18 m. d’alçada.


A l’extrem més estret del castell està culminat per una cambra triangular alçada damunt de la muralla i que sembla una espècie de torre. A l’altre extrem hi ha la torre de l’homenatge. És tracta d’una magnifica torre rodona, exempta i emplaçada en el sector est. Possiblement fou la primera construcció abans d’emmurallar el castell. Presenta un tipus d’aparell en la base datat al segle X i un altre de carreus petits i regulars datats al segle XI. La segona fase de construcció segons els treballs realitzats  amb motiu de les obres de restauració i exploració arqueològica seria la fonamentació  del castell romànic (meitat segle XI). 3. Reformes posteriors que arriben fins el segle XV, abans d’abandonar-se definitivament al segle XVI.
  
La muralla té una única porta d’entrada, oberta a ponent però presenta algunes finestres d’una sola esqueixada, fent d’espitllera, a força alçada i als pisos superiors de la cambra  i la torre rodona. Algunes d’aquestes obertures són també latrines i també servien per llançar aigües residuals per defensar-se.

És un dels castells que formaven una xarxa de vigilància comunicant-se els uns als altres la presència dels musulmans de les taifes d’ Àger, Lleida i la propera Aragó en les seves freqüents ràtzies.

De les dependències interiors s’esbrinen les dues plantes que segurament tenia però gran part han estat malmeses per aprofitar les pedres per altres edificacions i potser va patir la mateixa espoliació de la col·legiata.

Durant la seva llarga història ha anat passant per diferents mans i malgrat tot sobreviu amb orgull i esplèndid davant la serra del Montsec. Supervivència en molt bon estat de conservació que va ser premiada l’any 1920 al ser declarat Monument Històric- Artístic d’Interès Nacional.

I ara quatre detalls d’ordre militar que ens vam dir en la nostra visita.

 

L’única porta de la muralla no té espai davant per què no fos esfondrada amb un ariet. L’accés es ampla però a la porta només es pot posar d’un en un. La porta es troba a la dreta de la pujada d’entrada per tant una persona destra armada no pot entrar si no mostra tot el cos.

Els merlets eren poc lligats així en cas d’atac es podien desmuntar i llençar-los sobre l’enemic. Tampoc oferien suport a qui volgués entrar per sorpresa amb una corda.

El castell exteriorment no té formes planes per tant als projectils de les catapultes se’ls feia difícil derruir la muralla. 

Les portes de les torres interiors eren en el primer pis i es pujava mitjançant una escala de fusta. En cas d’assalt i l’enemic hagués entrat al pati interior es retirava l’escala  i es constituïa un nou nivell de defensa.  

Per la seva arquitectura i estat de conservació, malgrat l’abandonament de molts anys, ha esdevingut emblema dels Castells de Frontera dels comtats catalans.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau