SANT FRUITÓS D’IRAVALS. LA TOR DE QUEROL. ALTA CERDANYA

TERRES DE L’ALTA CERDANYA. 

Anàvem la nostra petita colla a seguir l’itinerari d’Iravals a St. Pere de Sedret. Caminada més aviat suau i curta. Vam aparcar a Iravals , poble pertanyen al municipi de la propera, un km, la Tor de Querol. Us volem comentar l’església de St. Fruitós, una petita joia que hi van trobar. 

 

Iravals ( Isavals) es troba a 1240 m. d’alt. S’emprava el nom, en ocasions per designar tota la vall del riu Querol. El topònim sembla de ser d’origen preromà bascoide però no resta clar el seu significat. Sembla procedeix d’Isabal, d’on deriva zabal, “ampli, obert, abundós”. 

S’esmenta per primera vegada en l’ACCU al s. IX- X, i fou la parròquia més important de l’anomenada “Vallis Eravals” ( Vall Iravals) 

Edifici romànic d’una sola nau amb absis semicircular i campanar d’espadanya de dos ulls. Catalogada com monument històric és una església d’estructura molt senzilla. Davant del portal hi ha un atri i també el cementiri.  

Sembla probable que antigament existissin diverses esglésies, potser de fusta, al voltant dels habitats de diferents llogarets esmentats al final del segle IX (Cedret i Iravalls en l’a. 862 o Llinars en 1159). 

En febrer de 1838 s’agrupen tots aquets petits pobles  formant el municipi de Querol. 

La part frontal de l'altar data segle XII-XIII. Per comparació d’estil s’atribueix al mestre d’Avià, pintor d’art romànic tardà que va treballar al Berguedà, el Ripollès i la Cerdanya. Algunes de les bigues que havia davant de l'altar van ser utilitzades per construir els altars barrocs de l'església St. Etienne de La Tor de Querol. 

S’hi conserven una bonica talla de Crist i un frontal d’altar romànic que prové de l’església de la Tor de Querol pintat segons l’estil bizantí, Semblen ser de finals del s. XII i començament del XIII.  

Altre de les joies de l’església és el retaule gòtic de Santa Marta pintat als voltants del 1348 per Ramon Destorrents, pintor oficial de la Corona. Té forma de tríptic i es composa de vuit taules. Representa escenes de la vida de Santa Marta talment com van ser recopilades en el llibre “La Llegenda Aùria” (La Llegenda Daurada)pel beat Jacopo da Varazze o Jacopo della Voragine (en llatí Jacobus de Voragine) (Varazze, 1230- Gènova. 1298), hagiògraf dominic italià. Fou bisbe de Gènova entre 1292 y 1298. Va escriure una crònica de la ciutat de Gènova, y es considerat com autor de “La Llegenda Aùria”, la més cèlebre recopilació de llegendes piadoses a l’entorn dels sants y també la més influent en la iconografia pictòrica i escultòrica. 

El retaule ens explica que després de mil peripècies marítimes des de Terra Santa a la Camarga les Santes Maries i els seus germans arribaren a prop de les boques del Roine. Santa Maria Sara va quedar-se a les vores del mar i es venerada a Santa Maria del Mar. Maria Marta va recorre quilometres cap l’interior per alliberar Tarascon del drac que atemoria a la població. Maria Magdalena va prosseguir el seu camí fins el massís de Santa “Beaume” on va finir la seva vida en penitència. El seu germà Maximino fundà el monestir del seu mateix nom i Llàtzer es convertí en el primer bisbe de Marsella. Llegenda? 

També hi consta un altre retaule d’A. Peytavi i de M. Verdaguer del segle XVI. 

Tingueu en compte que no és freqüent trobar tanta riquesa en un edifici religiós de mida tan modesta. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.