Tornàvem de terres andorranes quan les cases del poble d’Aristot esdevingueren a la nostra vista encimbellades dalt de la muntanya. Com encara era d’hora ens decidiren a conèixer aquest racó del nostre país situat quasi a tocar el cel. Per una carretera (7 km.) retorçada i estreta però asfaltada accediren a l’entrada del poble. Va sorprendre’ns la quantitat de cotxes en tan amagat lloc però van entreveure que hi ha força ocupació i cases reformades conservant l’encant rural. Davant nostre les formes tallades de la serra del Cadí encara coberta de neu.
Quan pujaven per a carretera
el campanar de l’església ens cridava l’atenció i en arribar van cercar-lo.
El poble és aixecat damunt d’un penyal i les seves cases s’arrauleixen sota les restes del castell i l’església de Sant Andreu que domina la profunda falda de la muntanya.
La vila d’Arestuate és citada, en una permuta de terres, l’any 898. A partir
d’aquesta data els esments relatius al lloc o a la vila, que també és citada en
l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, es repeteixen al llarg dels segles X,
XI i XII.
La vila era de pertinença dels
comtes d’Urgell, car l’any 1077 el comte d’Urgell, Ermengol IV, donà a Santa
Maria de la Seu i a la seva canònica les batllies i franqueses de diverses
viles, entre les qual figura Aristot.
El terme d’Aristot apareix
documentat els anys 949, 1026, dins el Baridà; en els documents datats l’any
1063, Aristot dins el Baridà pertanyia al comtat de Cerdanya, mentre en un
altre document del 1077 correspon al comtat d’Urgell.
L’església Sant Andreu
d’Aristot, dins el deganat de Cerdanya, fou visitada pels delegats de
l’arquebisbe de Tarragona l’any 1312.
L’església és un edifici d’una
sola nau, coberta amb una volt de canó de perfil semicircular, amb un absis
semicircular a llevant, obert a la nau mitjançant un arc presbiteral.
A l’angle sud-oest es dreça un
campanar de torre posterior a l’obra original, que interiorment és suportat per
un gran pilar quadrat.
Quatre finestres s’obren a la
nau, dues de doble esqueixada situades al mur meridional i decorades amb estuc,
i dues més a l’absis, la central de llinda rectangular i una sola esqueixada, l’altra és de doble
esqueixada.
La porta s’obre a la façana
sud, i és resolta amb un arc de mig punt, que arrenca de dues senzilles
impostes i és fet per grans dovelles de granit.
Tant per la seva obra i pels
seus carreus cal considerar-la com una construcció pertanyent al segle XII.
Aristot va tenir un castell que defensava el comtat de Cerdanya vers el comtat de Castellbó. Documentat des del segle IX, Arnau I de Castellbó, des prés d’apoderar-se’n, l’enderrocat l’any 1209. Més tard, el 1229, el cavaller Guillem d’Urtx el reconstruí. Els seus descendents, l’any 1301 decidiren vendre’l amb la meitat del seu patrimoni al rei Jaume de Mallorca.
El 28 de setembre de 1713, a
les acaballes de la Guerra de Successió Espanyola, el general Josep Moragues i
Mas, governador de la fortalesa de Castellciutat, signava la capitulació i
lliurava la fortalesa a les tropes borbòniques.
Aristot va ser municipi
independent fins l’any 1970 quan s’agregà a Toloriu, com precursor de l’actual
municipi de Pont del Bar.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada