Com
havíem sentit parlar més d’una vegada del monestir de Sant Sebastià del Sull aquest
cop hem decidit trobar-ne les seves restes.
Hem
agafat el trencall de la carretera de Saldes i abans d’arribar a aquesta
població hem pres la cruïlla que porta per una pista de terra fins a Gresolet.
En
arribar a les vistes del riu, on baixa la cristallina aigua entremig del gel enganxat
a les pedres de la llera del riu. Damunt nostre el bifurcat cim del Pedraforca.
Davant nostre hi ha el pont que porta a Cal Ferrer i a Gresolet i uns metres
abans s’inicia una altra pista que seguint el marge dret del riu de Saldes ens
porta a veure primer les restes del Molí de Baix. Una construcció gran de pedra
que havia de ser el molí al costat mateix del riu i unes construccions que ens
fa pensar en un gran mas.
En
tots els voltants la terra és gebrada, som a l’obaga del riu i el fang és també
dur com si fos de pedra. Aproximadament 2/4 de dotze i el calor i la claror del
sol no es nota només en els arbres allunyats de l’altra riba.
Continuem
per la pista i potser un Km. després hem trobat les restes de l’església i
monestir de Sant Sebastià del Sull.
L'església de Sant Sebastià del Sull, a l'esquerra del riu de
Saldes, entre el torrent de Llúria i la vall Pregona, antic monestir ja
esmentat l'any 939 i cedit el 983 al monestir de Sant Llorenç prop Bagà pel
comte de Cerdanya Oliba Cabreta.
Segons dades un prevere dit Daniel, que havia estat rector de la
parròquia de Saldes i havia patrocinat i construït la seva església, consagrada
pel bisbe d’Urgell Guisad I l’any 857, es retirà potser sentint-se vell, per “revelació divina” segons ens diu un
document, a l’aiguabarreig dels rius
Saldes i Gresolet establint-se amb una dona anomenada Honesta i altres
servents.
En aquest lloc posaren en cultiu un ampli espai de vint jornals de
terra i hi bastiren una església rodona dedicada a sant Sebastià i santa Maria.
Possiblement fundessin un monestir amb comunitat d’ambdós sexes.
Cap al segle XV s'esfondrà i fou reconstruït, cosa que en modificà
l'esquema primitiu, que era de planta circular. Al principi del segle XVII
consta que ja no s'hi celebrava culte. Al segle XIX hi fou construïda una casa,
enmig de les ruïnes, però fou abandonada al començament del segle XX.
L'església fou objecte, durant la dècada dels setanta, de
recerques i excavacions que han confirmat el caràcter preromànic d'aquest
temple, del qual es veuen ara nombroses restes.
S’han excavat un total aprox. de 115 sepultures de diferents
formats fossa simple, fossa doble amb cobertes de grans lloses. Altres són
caixes o cistes amb parets de pedra de riera, sobreposades.
Segurament avui no és el temps més propici per voltar per les
restes de l’antic monestir que ha sofert tot tipus de vandalisme i també
l’abandó durant anys. Però ens ha quedat com una dada per tornar-hi per
passejar per la resta de parets i pedres esfondrades.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia. M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada