PETJADES DAMUNT TERRA ANDORRANA.
Anàvem en una de les nostres
habituals sortides per conèixer racons del nostre país dignes de ser admirats i
que formen part de la nostra història. Aquest cop traspassem els límits físics
de Catalunya, i ens endinsarem en el Principat d’Andorra, únic lloc del món on
la llengua catalana és oficial.
Aquesta vegada vam arribar-nos a
Andorra i passat Sant Julià de Lòria hi ha una cruïlla que porta Os de Civis,
pujant a l’esquerra passat Bixessarri hi ha un trencall que porta a Canòlich.
La carretera és asfaltada i com la majoria de les rutes de muntanya recargolada
una i altra vegada. Pels rètols vam saber que es tracta de la collada de la
Gallina i té un desnivell del 9,4%.
La Verge segons la tradició va estar
amagada i va ser trobada el 14 de juliol de l’any 1223 per un pastor que
conduït per un colom blanc el portà fins una petita balma, on ara s’aixeca el
santuari. Aquesta Mare de Déu va ser coronada pel Vaticà l’any 1999. L’any
abans es va celebrar el 775è aniversari de la trobada de la Verge.
Ha estat una església profundament
reformada. La documentació ens diu que va ser construïda sobre una església
romànica. Pràcticament no hi ha cap resta visible de la primera construcció.
L’església actual va restaurada entre els anys 1973 al 1979.
Es tracta d’un edifici de factura
moderna que exteriorment consta d’una nau rectangular i campanar d’espadanya. A
l’interior presenta volta de canó i un arc triomfal amb un retaule barroc
dedicat a Santa Maria. Al seu voltant hi ha taules i barbacoes amb una
panoràmica impressionant.
L’etimologia e la paraula Canòlic
sembla ser d’origen romànic (canonhic) i té com significat “Pareu aquí” És la segona Verge amb importància del
Principat d’Andorra després de Nostra Sra. de Meritxell.
El darrer dissabte de maig es
celebra l’aplec en honor d’aquesta Mare de Déu. Després
de dita la missa, es canten els goigs, es beneeix el terme i es reparteix pa
beneit per a tothom.
La talla policromada es venera en
l’església parroquial de Sant Julià de Loira.
Pertany al Bisbat d’Urgell, el seu
titular Monsenyor Joan-Enric Vives i Sicília, és també des del 10 de juliol del 2003, en que dugué a
terme el Jurament Constitucional a la Casa de la Vall, a Andorra la Vella, nou
Copríncep d’Andorra.
El 19 de març del 2010, el
Papa Benet XVI li concedeix el títol i dignitat de Arquebisbe "ad
personam"; títol i dignitat d'Arquebisbe concedit "a títol
personal" l'equipara als altres Arquebisbes de l'Església Catòlica,
que estan al front de les Diòcesis que són Arquebisbats, tant metropolitans com
no, és a dir tant si tenen Diòcesis sufragànies com si no. De tota manera, el
Bisbat d'Urgell continua essent un Bisbat ò Diòcesi, sense esdevenir Arquebisbat
o Arxidiòcesi. I continua essent sufragani de l'Arquebisbat metropolità de
Tarragona.
Text
i documentació: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada