Trobar
aquesta petita església ens va donar força treball. Una vegada a dalt de l’alt
de Pardines vam continuar la pista fins una porta de ferro mig oberta que diu
“Finca Privada” per la que vam baixar un tros sense veure l’esglesiola.
Confosos vam fer marxa enrere per la pista de terra i vam buscar per les
proximitats de Pardines.
Una petita caminada cercant-la per un camí de terra, finalment pujar novament el cotxe i quan ens decidíem a deixar-ho estar tot, ens venir un rampell i ens vam dir: “Baixem fins la masia i preguntem, vam suposar que ens atendrien”. I així va ser, quan érem a prop sota un gran arbre, que a distància no la deixava veure, havia l’església, esglesiola o capella.
Poc
després parlàvem amigablement amb les persones del mas i en acabar de fer les
fotografies marxaven tranquil·lament i amb la feina feta.
El
lloc, situat a 1425 m. d’altitud era un llogaret conegut amb el nom d’Alins,
Avui només resta la casa i l’església. Es troba al límit fronterer d’Andorra
amb la Seu d’Urgell i molt poca distància dels pobles d’Arduix i Argolell ja en
terres catalanes.
No
hi ha cap dada històrica que aclareixi res d’aquest església. La seva
construcció i la manca d’ornamentació van suposar que la primera meitat del s.
XII és una data adequada. Sembla també molt restaurada amb el pas del anys.
L’edifici
és una construcció molt simple i obeeix a un tipus d’església rural molt
senzill. La construcció és ben orientada i és rematada al costat de llevant per
un absis semicircular.
L’aparell
és rústic amb pedres escantonades a cops de martell i sense formar filades. La
pedra és de diverses varietats, tant llicorella, com tosca i calcària. El
muntant dels angles és format per blocs més grossos a fi que l’encaix dels murs
sigui més fort.
El
bonic absis sembla el més restaurat de la construcció. Els blocs de pedra són
més semblants, quadrats i més aviat grossos i hom ha intentat de posar-hi un
aparell de filades i a trencajunt. Té una finestra a la part sud.
Al
mur de migjorn però desplaçada cap el campanar s’obre la petita i rudimentària
porta d’entrada. Ha estat oberta en el mateix mur i és coberta amb dovelles de
pedra tosca formant un arc de mig punt.
El
mur de ponent és llis, només hi ha una petita obertura quadrada. És coronat per
un campanar d’espadanya d’arc de mig punt fet amb dovelles.
L’església
és coberta amb encavallades de fusta. La teulada és de llicorella tant a la nau
com a l’absis.
És difícil de datar la seva construcció. La manca de documentació també és un altre dificultat. Hi ha qui creu que és possible que la taula de l’altar, actualment regruixada des del moment en què fou instal·lat el retaule que encara es conserva, hi pot haver una lipsanoteca i l’acta de consagració dipositats en la seva consagració.
Ens
va costar arribar-hi però vam sortir contents amb la feina realitzada.
Text
i recull dades. Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada