Havíem
anat anteriorment a visitar l’ermita de Santa Margarida però no vam trobar el
camí, aquesta vegada més ben orientats l’hem trobat.
En arribar a Gósol, en la rotonda del segador vam agafar la direcció de Torrentsenta i seguint les diferents indicacions vam arribar fins l’ermita.
L'ermita
de Santa Margarida es troba situada cap a la meitat de la pujada del coll de la
Mola, a l'antic camí de Tuixén. Abans van parar a fotografiar el castell amb la
part posterior del Pedraforca, un xic amb neu, al fons.
Santa Margarida, segons la llegenda, es va aparèixer a un pastor de la vila i li va indicar ell lloc on volia que construïssin l’ermita, sota els cingles de les Costasses.
L'església
és documentada des del 1716 com a sufragània de la parroquial del castell de
Gósol en la visita pastoral d'aquest any. Santa Margarida va ser construïda
l’any 1763, caldria però esbrinar si s’assenta sobre restes d’una ermita o
capella romànica més antiga.
Església
d'una sola nau coberta a dues aigües amb teula àrab amb l'entrada a migdia. És un
arc de mig punt amb grans dovelles; sobre seu trobem un òcul a banda i banda
del presbiteri unes petites dependències per la sagristia. El parament és de
carreus desbastats, disposats en fileres i units amb morter. Adossat al cantó
del presbiteri, trobem un habitatge avui deshabitat.
El
dia 20 de juliol es celebra l’aplec que comporta una sèrie d’actes religiosos i
com és copatrona de Gósol desprès es fa gran festa a la plaça de la vila.
El
retaule barroc que decorava l'altar major es cremà durant la guerra civil
(1936- 1939).
Des
de Santa Margarida es pot contemplar un paisatge magnífic i contemplar també la
vegetació típica de la vall: gavarres, arços, argelagues, timó...
Poc
abans d’arribar val la pena veure la Santeta que segons diuen anuncia que som
propers a un lloc religiós. En la pujada hi ha una font.
De
l’estada de Picasso a Gósol (maig– agost 1906) acompanyat de Fernande Olivier
se’n coneixen dos quaderns d’apunts. Un és al museu Picasso de París, l’altre
és el que ara ha adquirit el Museu Picasso de Barcelona.
A
la Sala Picasso del Museu de Gósol n’hi ha una còpia exposada.
L’estada de Picasso va marcar profundament tant la població com els seus vilatans.
De
veritat val la pena conèixer aquesta població força animada el cap de setmana.
Text
i recull de dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada