Crònica
de la visita al lloc de Sant Miquel de Sorba.
Feia
dies que volíem conèixer aquest lloc però l’anterior vegada el glaç que havia
damunt de la carretera ens va aconsellar no continuar la nostra ruta.
En
el trencall per anar a Santa Maria de Sorba continues en línia recta fins a trobar
un cartell que assenyala la presència de dues cases de pagès i només el nom de
Sant Miquel sense cap més referència. Seguint la pista de terra en bones
condicions arribes a una plaça on van trobar una senyora que amablement ens
indica el camí per pujar-hi.
La
petita església es situada en el cim del pujol del mateix nom i s’albira el
petit campanar entre els arbres que l’envolten. Van deixar el cotxe aparcat i
vam seguir la pista fins trobar un petit corriol que ens porta a les envistes
de l’edifici. Però Sant Miquel té un altre motiu important per ser conegut i és
les excavacions que hi ha de l’antic poblat iberoromà estudiat l’a. 1922 per Mn.
Joan Serra i Vilaró.
L’església
sempre ha estat sufragània de la propera de Santa Maria de Sorba. Fou
construïda sobre el fonaments d’un antic oppidum
ibèric que estava rodejat per una forta muralla. Durant la dominació romana
esdevingué un poblat romà i sembla ser que les seves tres primeres filades
foren aprofitades d’una torre romana i d’una acròpoli. Durant les excavacions
es troba restes de cases i tres sitges buidades a la pedra així com restes de
ceràmica.
El
nom de Sorba ve de Sub urbe o Suburbano indret on es detecta també
l’existència d’un poblament des del Neolític. Sorba va ser un dels llocs
elegits pel comte Guifré el Pilós per consolidar la repoblació de les terres
del Berguedà i de la Vall del Lord. El comte Guifré i la seva dona cediren l’a.
888 les terres al monestir de Santa Maria de Ripoll especificant que
es tractava de terres de frontera a la marca del comtat d’Urgell. El monestir
de Ripoll no va actuar sobre aquests llocs fins l’any 939 al ser notablement
insegurs.
L’església de Sant Miquel té una
documentació molt pobra, no es coneixen llegats fins el segle XIV. Al segle
XVIII era coneguda com Sant Miquel de
Soldevila i probablement exercia de capella de la masia ja que no constava com
sufragània de Santa Maria.
L’edifici
d’una sola nau rectangular i amb l’absis, de menor mida, també rectangular on
hi ha una petita finestra de doble esqueixada. De la porta original adovellada,
encara són visibles els vestigis, era situada en el mur de migjorn però
posteriorment va ser traslladada al mur de ponent. Aquest mur va ser reforçats
amb dos contraforts a l’obrir la nova porta i posar el petit campanar
d’espadanya. L’interior és enguixat, amb volta de canó i l’arc triomfal que
separa l’absis. Conserva l’altar i una bonica imatge de Sant Miquel.
Ara
una petita invocació a Sant Miquel perquè si va protegí el cel del dimoni
vetlli per tots nosaltres pobres caminants.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada