Moltes
vegades els humans ens deixen per l’últim moment les coses que tenim més
properes i aquest cop haig de reconèixer que així ha estat. Ara per reparar la
falta vull parlar un xic de l’església de Santa Maria d’Avià. En moltes
ocasions hem passat per davant seu i ens hem parat per admirar-la detingudament.
En ocasió de caminades que tant ens agrada practicar també ens hem acostat al
temple.
L’església
s’alça en un indret planer, envoltat d’alzinars i conreus proper al poble
d’Avià. Es trobava dins els límits de l’antic comtat de Berga i sota la
jurisdicció eclesiàstica del bisbal d’Urgell, dependent del monestir benedictí
de Sant Llorenç prop Bagà.
La
primera notícia documentada és l’a. 983 en l’acta de consagració de l’església
de Sant Llorenç prop Bagà com una donació. Altres dades parlen de la
consagració del temple pel bisbe Nantigis d’Urgell, el dia 12 de gener de l’any
907. També se’ns diu que fou edificat pel comte Guifré el Pelós repoblador de
la zona, però va ser el seu fill el comte Miró que el constituí en parròquia.
El 1003 el comte Oliba Cabreta el cedí al monestir de Santa Maria de Serrateix.
Martí
de Riquer ha identificat un sirventès de Guillem de Berguedà, “Ben fo ver”
atacant al bisbe d’Urgell Arnau de Preixens (1167-1194) com una referència
indirecta a l’església de Santa Maria per haver fortificat el Soler d’Avià,
casa veïna i situada al bell mig de les possessions del trobador i
vescomte.
El
1290 el bisbe d’Urgell Pere d’Urtx
confirmà i donà al monestir de
Sant Llorenç prop Bagà i el seu abat que tenia la potestat d’anomenar el rector
i el dret sobre els delmes, les oblacions i altres.
Fou
parròquia segons la visita l’any 1312 del canonge d’Urgell Galceran Sacosta i
estava dotada de sis lliures anuals.
Durant
la Guerra Civil fou destruïda i utilitzada com magatzem. L’any 1973 la
Diputació Provincial de Barcelona va restaurar-la reobrint-la al culte.
Actualment es celebren determinats actes i alguna cerimònia.
L’edifici
és una nau amb volta de canó reforçada amb dos arcs torals, absis semicircular
i porta amb dos arcs de degradació coberts amb arcs de mig punt adovellats.
Els
mur de tancament de la nau tan a llevant com a ponen sobrepassen l’alçada de la
teulada, més el darrer on encara s’adreça un esvelt campanar de dos ulls. La
teulada de la nau és dos vessants i coberta de teula així com l’absis.
La
llum entra en l’interior mitjançant quatre finestres de doble esqueixada, una a
l’absis, l’altre al mur de ponent i les altres dues en el mur de migjorn.
En
el seu interior hi ha una reproducció del frontal de fusta, pintat, de mitjans
del s. XII o principis del XIII. L’autoria se l’hi atribueix al Mestre d’Avià i
es conservat al MNAC.
Dividit
en cinc compartiments, el central i major dedicat a Maria sedent amb l’Infant a
la falda. Els altres representen l’Anunciació i Visitació de Maria a Isabel, la
Nativitat, l’Epifania i la Presentació de l’Infant al temple.
A
la part exterior i a la intempèrie hi ha una pila beneitera del s. XII.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada