Una vegada sortint d’Aristot en
la cruïlla abans del tros de carretera que ens menava a la N-260 van veure un indicador
amb el nom de Castellnou de Carcolze, (també 7 km.) i una vegada enlairats
muntanya amunt van decidir també visitar-lo.
Castellnou de Calcorze (1.380
m. d’altitud) és un bonic poble encimbellat dalt de la muntanya però amagat
dins la seva pendent vall. És agradable sentir el murmuri de l’aigua del torrent
de Castellnou, afluent del Segre, que baixa serpentejant i trobar-te una font a
l’entrada del poble curulla d’aigua. La carretera per accedir-hi és una pista reviscolada
i estreta però asfaltada. De l’aparcament final continua una pista de terra que
segons sembla pels indicadors ens portaria a Bescaran. Portats per l’esperit de
conèixer i potser també una mica aventurer de bon grat haguéssim continuat. Però
l’experiència del pòsit dels anys ens va decidir deixar-ho per un altre dia en
hora més matinera.
El campanar de l’església ens
cridà l’atenció, no sé que tenen els campanars que són com un imant per la
nostra mirada. Pujant pels pendents carrers vam arribar a la plaça on és troba l’església
de Sant Girvès, més fàcilment coneguda per Sant Gervasi.
Cercant dades surt que el nom
es deu a causa del Castell termenat que existia a la part superior del poble,
ara només uns murs d’uns tres metres d’alçada situats a la part alta, i que substituïa
a un d’anterior documentat el 986.
La parròquia de Calcorze és
esmentada l’any 839 en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell. L’any 996 el
castell fou venut pel vescomte Guillem d’Urgell. Pertocant al Castell nou, el
fogatjament del 1358 diu “Lo castell de Castellnou. Castellnou te ma vuy lo dit
bisbe (d’Urgell) e fa los fruyts seus cascun any, jats se sia lo noble en
cicart de Lordat li’n fassa demanda que diu que es seu. Al dit castell stan. Y fochs
e sia vist si paguaran o no: XXV fochs”. Aleshores havia un pleit entre Sicard
de llorda i el bisbe de la Seu. El fogatjament del 1368-1370 indica que el”Loch
de Castell nou de Cocoltze”, amb 26 focs, és del bisbe e Capitol Durgell”,
mentre que un tercer fogatjament del segle XIV expressa ésser el Castell Nou de
Cardolze den sicart de Lordat.
Malgrat tot la descripció de l’església
ens diu que pertany a l’estil gòtic dels segles XIII- XIV. La qual cosa em fa
pensar que el nou castell i segurament la nova església van fruir de les pedres
de les anteriors construccions.
L’església en trobat la següent
descripció: Edifici d’una nau rectangular, coberta en volta de llunetes.
Lluneta segons DEC: Volta en
forma de mitja lluna formada per un arc vertical i la seva intersecció amb una
volta de canó, en practicar-hi una obertura per a fer claror.
Contruccció rústega de pedres,
no en filades. En els angles de lèdifici han estat posades pedres ben
treballades i amb signes de paraires que es creu eren del castell.
Porta amb volta apuntada i
decorada amb boles al que s’accedeix mitjançant unes escales de graons de
pedra.
El campanar és una torre
quadrada on el pis inferior és una portalada d’accés al carrers del poble i
també del castell.
Les restes del castell i
suposo que el conjunts de la part superior del poble està catalogada com a Bé
Cultural d’Interès Nacional.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada