Abans
d’arribar al poble Castellar de n’Hug hi ha una cruïlla que passant pel coll de
la Creueta ens porta a La Molina. Seguint aquesta carretera aproximadament un
km. més amunt de Castellar de n’Hug hi ha a mà dreta la bifurcació senyalitzada
amb el nom de Sant Joan de Cornudell i Montgrony. Vam aparcar el cotxe un tros
més amunt en un pla de terra al costat mateix de la carretera.
Aleshores
seguirem la pista, a trossos cimentada a
trossos de terra, que ens conduí fins a una font on queia un pobre rajolí
d’aigua i on hi ha la barrera, a partir de la qual només és permet el pas per
ús forestal i ramader. De la petita
plaça surt la escala d’obra que ens porta en una breu pujada fins l’ermita.
Hi
ha moltes ocasions que quan visites un lloc l’estat anímic té la major
importància. En aquesta vegada voldria haver estat capaç de pintar la
panoràmica que esdevingué davant meu. Un dia de sol, el cel net i sense bromes,
el color groc palla de les clapes d’herba, els grisos dels matolls, els variats
colors dels boixos barrejats de verd, ocre i vermellós. El verd del ginebrons i
el verd brillant i quasi luxuriós del grèvol. Les pedres negres segurament del
foc de mils d’anys. També les pedres rogenques convertides per l’erosió en fina
sorra que agafada amb la mà s’esquitlla entre els dits sense deixar rastre,
només un lleu polsim. Deixarem nosaltres alguna cosa més que aquest polsim net
com rastre de la nostre vida.
Segurament
no trobaria tants colors en la paleta de pintor ni el meu art em permetria mal
pintar tanta bellesa. Enmig de l’esplèndida panoràmica encimbellada en un pujol
ressalta l’austeritat i l’ascetisme de Sant Joan de Cornudell.
Sant
Joan de Cornudell formava part de l’antiga baronia de Mataplana i per part
religiosa depenia de la Seu d’Urgell. La primera noticia l’esmenta el lloc l’a.
921 com possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses (venduntur privato terre site a Cornudells)
Cornudell
és nom d’una vila alt medieval, segurament un dels primers fogatges de l’Alt
Berguedà i com a punt central es devia construir aquesta ermita.
L’any
949, una terra de la vila de Cornudell dins el terme del castell de Castellar
de N’hug, fou donada a la església de Sant Pere de Mongrony. L’any 938 Esclua i
la seva muller van vendre l’alou de Cornudell a l’abadessa Emma de Sant Joan
de les Abadesses.
No
degué ser mai parròquia perquè en la visita l’any 1312 al deganat de Berga no
hi ha constància. Actualment sense culte depèn de la parroquial de Castella de
n’Hug.
Aquesta
ermita romànica del segle XI consta d’una sola nau, no té absis potser perdut
en alguna reforma i té un petit campanar d’espadanya d’un sol ull. Tot el
conjunt és d’aparença rústega.
El
portal situat a migdia és de doble arc de mig punt en degradació fet amb uns
carreus molt bonics de pedra. Al costat de la porta hi ha un parell de filades
“opus spicatum”. Hi ha una espitllera sota el campanar i una altra en la paret
de migdia. En el mateix mur destaca el reforç de tres contraforts. Quan pugés o
baixés l’escala t’adonés de la inclinació de la construcció i la necessitat del
reforç de l’ermita.
L’any
1981 el nostre amic berguedà Ramon Armengou i Armengou en el curs d’una reforma
duta a terme en l’altar trobà una lipsanoteca d’estil senzill i d’aspecte molt
rudimentari feta en fusta sense polir. El seu interior només contenia restes de
relíquies, sense cap pergamí ni cap altre element. Es guarda a la biblioteca
municipal de Castellar de N’Hug.
Moltes
vegades la senzillesa és la més gran de les virtuts i els oripells quedarien
falsejats pel agrest paisatge.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada