Visitàvem el poble d’Arinsal i
al mateix costat de la carretera veiem la seva església sota l’advocació del
patró del poble Sant Andreu.
L’església de Sant Andreu d’Arinsal
es troba al bell mig del centre històric del nucli urbà d’Arinsal, a la
parròquia de la Massana.
Petita església del segle XVII
de planta quadrangular, construïda directament sobre la roca. Una de les seves
cantonades està aixamfranada per adaptar-se a la forma de la penya i per
permetre el pas del carrer.
El campanar, de planta
quadrangular, està adossat a la façana de l’església i a la de la casa del
costat. Per la part inferior presenta un pas que permet vorejar l’església.
El campanar, de tipus torre,
té una obertura d’arc de mig punt a cada lateral i està cobert a quatre aigües.
L’església es cobreix a dues aigües, amb un sòlid embigat d’encavallades de
fusta i llosa de llicorella.
La façana principal està
orientada al sud. Presenta una porta senzilla de fusta i un òcul sota el
trencant de la teulada. A la llinda de la porta hi ha la data de 1964.
Trobem una altra data, 1884, a
la llinda de fusta que hi ha en el pas de sota el campanar. No presenta cap
tipus d’arrebossat i l’aparell constructiu és molt irregular, de pedra lligada
amb morter de fang.
L’interior presenta una planta
quadrangular, amb un cor de fusta als peus de nau on trobem la porta per
accedir al campanar.
Entre els anys 1963-1964 es va
realitzar la restauració integral de l’església seguint un projecte de
l’arquitecte català Cèsar Martinell.
El 2004 es va realitzar una
segona intervenció: es va fer el soler de fusta, l’arrebossat interior i la
il·luminació.
En aquest moment també es va restaurar el retaule de la Mare de
Déu del Roser, conegut popularment con el retaule de la Mare de Déu de les Neus, datat del segle XVII i una petita talla barroca de Sant Andreu, dels segles
XVII-XVIII.
És una llàstima no haver pogut
accedir al seu interior, segurament tant bé resolt com la placeta amb la pica
col·locada davant de la porta.
L’església de Sant Andreu d’Arinsal
ès catalogada com a Bé d’Interès Cultural. Curiosament quasi totes les
esglésies andorranes ho són de classificades, la qual cosa vol dir que és cuida el
patrimoni cultural i monumental del país que té com llengua oficial el català.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada