diumenge, 8 de setembre de 2013

SANT SERNI DE MERANGES. MERANGES. BAIXA CERDANYA.

TERRES DE BAIXA CERDANYA.

En el nostre recorregut per terres de la Baixa Cerdanya va apropar-nos al poble de Meranges. Moments abans de arribar-hi ens va cridar l’atenció el campanar que sobresortia de la resta de les construccions i vam voler conèixer la resta de l’església. Caminant pels carrerons del poble vam arribar promptament davant de la seva façana i vam meravellar-nos de la seva portalada malgrat l’edifici mostrava signes d’haver estat modificat en múltiples ocasions.   

 
El poble de Meranges (1.539 m), és situat als vessants sud-occidentals del Roc Roig (2 227 m), sota el serrat del roc de Carena, a l’esquerra del Riu Duran.

Moltes de les cases, de pedra, amb teulats de llicorella i balconades de fusta, pirinenques, han estat restaurades.

Sant Serni de Meranges, o Sant Sadurní, és l'església parroquial romànica.

La parròquia de Meranicos és esmentada a l'Acta de Consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell del s. X i formava part del pagus Ollorbitensis.
Inicialment havia estat possessió del monestir de Ripoll.

 
Les tropes càtares de Ramon Roger I de Foix i Arnau I de Castellbò, al segle XII van saquejar l'església i van robar quaranta sous al capellà.

Sant Serni o Sadurní és una església romànica del segle XII d'una nau amb un absis semicircular i amb voltes d’arc ogival, amb diversos afegits i modificacions. L'actual temple segurament devia substituir un altre d'anterior.

A la part central de l'absis, cobert amb una volta apuntada, s'obre una petita finestra decorada amb mitges boles i una petita figura humana en la part dreta.

L'aparell de l'absis i part de la façana de migdia són fets amb carreus ben escairats i alineats.

Amb data de 1683 es va construir el campanar al costat de l'entrada original.

 
Al costat de l'epístola es troben adossat en el seu mur dos grans arcs que acullen uns altars, en el centre d'un d'ells es troba gravat la data de 1690 i el nom de Vidal, potser del que va sufragar l'obra.

Les reformes més grans es van realitzar entre els segles XVII i XVIII, construint en el mur del costat de l'evangeli dues capelles i l'allargament de la nau cap a la porta d'entrada, que va ser traslladada cap al mur de migdia, al costat de les capelles de l'obra nova, protegida sota un porxo on a una pedra es pot llegir: Escobar 1725.

En un moment, que tampoc és pot precisar, se sobrealçaren els murs de la nau, de manera que sobre les voltes quedaren una mena de golfes.

La portalada està constituïda per cinc arquivoltes de mig punt de pedra granítica menys als capitells, l'imposta i les seves bases que són de marbre rosa, tot el realitzat en aquest marbre es troba força erosionat malgrat està protegida per un atri de volta de canó al que s'hi entra per un portal de mig punt adovellat, i a la part de la dreta de l'atri hi ha la porta d'accés al campanar.

S'alternen les de secció rectangular amb les d'arc tòric. Els capitells estan molt desgastats, però es poden visualitzar elements vegetals i zoomòrfics.

A les arquivoltes es troben esculpides nombroses figures amb diferents temes:

Al brancal esquerra de la primera arquivolta s'observa, una serp entre les cames d'una dona nua a la qual li està mossegant el pit (representació de la luxúria), sobre aquesta figura hi ha una cara amb una espessa barba, seguint per la mateixa arcada es troben en relleu dues figures humanes molt erosionades, una carota, una àliga, altra cara i dues figures nues que es tapen els sexes, probablement Adam i Eva amb la serp cargolada sota els seus peus.

A l'arquivolta del mig, es troben dues figures representant Caïm i Abel. Un àngel amb una espasa i un altre personatge amb una bossa subjectada al coll amb la mà dreta, representant un àvar.

Al brancal dret en oposició al de l'altra banda hi ha una cara amb el cap pelat fent ganyotes i una boca oberta ensenyant les dents, (semblant a les cares de l'església de Sant Pere d'Olopte) i finalment una representació d'un xiprer.

Els batents de la porta d’accés, de fusta, estan coberts per elements de forja romànica arrancats de la vella i posats de nou. També es conserva el forrellat i el tirador. Aquesta ferramenta romànica, de reforçament i ornamentació, és comuna a moltes esglésies romàniques, amb porta ferrada del s. XII de les comarques de l'Alta i Baixa Cerdanya, del Conflent i del Rosselló .

A l'interior encara es poden contemplar restes de pintures murals amb el seu Pantocràtor. S'hi venerava l’antiga imatge de la Mare de Déu de l’Ajuda, del segle XVII. 

L'església de Sant Serni de Meranges està catalogada com Bé Cultural d'Interès Nacional.

Tota la vall fou famosa per la gran quantitat de famílies fabricants d’esclops. Per això aquí es pot visitar un museu dedicat a aquest antic gremi. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.  
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada