Feia dies que buscàvem aquesta
petita església ja què en diverses exposicions hi havíem trobat fotografies,
però fins fa poc, que vam veure a terra un indicador de la masia i l’església
no la visitarem.
És situada en terres de l’Espunyola
per la pista de terra que porta fins a la Vall d’Ora.
El nom de referència és Santa
Margarida de Mercadal i també Santa Margarida del Cint.
Aquest església, dins l’antiga
Vall del Lord i comtat d’Urgell, no fou mai església parroquial, possiblement
depenia de la parroquial de Sant Sadurní del Cint.
El lloc del Cint (Cincto) apareix esmentat des de molt
antic en la documentació medieval. El lloc fou repoblat pel comte Guifré el Pelós
entre els anys 872 i 878, juntament amb Terrers, Travil, Sisquer, Llinars i
altres llocs de la Vall del Lord. El bisbe Galderic va refer l’organització
parroquial i adquirí els drets en aquest lloc. Més tard el Comte Sunifred II d’Urgell
els usurpà i foren reclamats l’any 948 pel aleshores bisbe d’Urgell, Guisad II.
El 1312 la trobem esmentada en
la visita pastoral al deganat de la vall de Lord (capella mercadalt).
Santa Margarida fou vinvulada,
a la baixa edat mitjana, als dominis de la casa comtal de Cardona i fou cedida
a l’església parroquial de Sant Miquel de Cardona.
Al s. XV hi havia fundat un
benefici eclesiàstic que mantenia les despeses de pa i vi donades un dia a
l'any als pobres del lloc.
Al segle XVIII és la capella
familiar de la propera masia de Mercadal. Actualment no té culte però si
conserva el seu altar i imatges religioses.
Petita esglesiola romànica del
segle XII que consta d'una sola nau de planta rectangular coberta amb volta de
canó capçada per un absis semicircular a llevant amb volta de quart d'esfera.
La porta és adovellada, d'arc
de mig punt.
Les finestres de doble
esqueixada es reparteixen pels murs de l'edifici; la de l'absis és formada per
una pedra monolítica amb forma d'arc.
El parament és fet amb blocs
regulars col·locats a contrapeu i en filades, units amb morter.
Als peus de l’edifici s’alça
un petit campanar d’espadanya d’un sol ull i molt rústec.
Una vegada més hem conegut un
tros de la nostra terra.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada