Seguíem la carretera del Port
del Cantó en la nostra recerca habitual i en arribar a Pallerols veiem com
aparcada al costat de la carretera l’edifici de l’església i aleshores aprofitàvem
per visitar-la almenys exteriorment.
Pallerols del Cantó és
esmentat a l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell de l'any
839.
L'any 1080, en l'acta de
consagració de Santa Cecília d'Elins, la vila de Pallerols apareix com una de
les seves possessions.
Posteriorment, amb la seva
supressió passà a formar part de les rendes de la col·legiata de Castellbò.
L'església de Sant Romà fou
visitada els anys 1312 i 1314 pels delegats de l'arquebisbe de Tarragona.
Fou municipi independent fins
el 1972; l’antic terme comprenia, a més, els pobles de Cassovall i de Saulet,
la caseria de Canturri, l’antic monestir d'Elins i el terme separat de
Castellins.
L'actual edifici de Sant Romà
i Sant Marc és un edifici molt transformat, i no sembla conservar vestigis de
l'obra original.
Sant Romà de Pallerols, o Sant
Romà i Sant Marc, és una església d'una sola nau coberta amb cel ras, i amb la capçalera
plana orientada al sud, per bé que aquesta orientació es va invertir a causa de
l'afectació de la carretera sobre l'edifici.
L'actual capçalera presenta
dues grans obertures a banda i banda, en forma de triangles invertits. Dues
capelles s'obren a la nau per llevant, en arc de mig punt, mentre que una
tercera ha estat reconvertida en sagristia. Al mur occidental, hi ha restes
d'antigues capelles cegades.
L'edifici integrava la rectoria,
que ocupava la planta superior i que presentava dues finestres rectangulars
sobre la porta d'accés al temple, al mur nord, actualment cegades. L’aparell és
una construcció rústega de pedres no en filades.
El conjunt, que presentava una
antiga porta d'accés al mur de llevant, és cobert per un llosat a doble vessant.
Cap a la dècada de 1920 s'hi
construí un campanar de torre, de secció quadrangular i amb coberta piramidal
de llosa, adossat a la cantonada nord-est.
Sant Romà de Pallerols, o Sant
Romà i Sant Marc, està catalogada com Bé Cultural d’Interès Local.
Sorprèn la quantitat
d’esglésies que temps passats teníem raó d’esser i actualment són tancades i
sense culte o en culte esporàdic.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada