Veníem d’una excursió a peu a
Bell-lloc i en passar per la població d’Ur va cridar-nos l’atenció la seva
església i la seva aparença romànica, malgrat el campanar més modern, i
immediatament vam ver una breu parada i la visitàrem fotografiant-la.
Segons el diccionari Alcover-Moll etimològicament el
nom d’Ur significa: Paraula pre-romana, probablement basca; pot venir del basc ur
‘aigua’ o del basc uri ‘ciutat’.
Ur és un municipi de l’Alta Cerdanya,
al límit amb la Baixa Cerdanya (entre els termes de Puigcerdà i de Llívia), a
la vall del Reür; el sector septentrional és accidentat pels vessants de la
muntanya de Bell-lloc i drenat pels rius d’Angostrina i de Brangolí, que formen
el Reür.
Sant Martí d'Ur (Saint-Martin
d'Ur en francès) és el nom de l'església romànica, i de la parròquia que
aquesta encapçala, del poble cerdà d'Ur, a la Catalunya Nord.
L'església és esmentada per
primera vegada al segle novè en l'Acta de Consagració de la Catedral de la
Seu d'Urgell (839) i de la mateixa època n'és la major part de l'edifici
actual, encara que la nau i el campanar foren considerablement reformats al
segle XVIII.
El temple té una capçalera
típica del primer art romànic, o preromànic, amb un absis central i dues
absidioles, decorats amb bandes llombardes (una banda llombarda és una arcuació
composta d'arcs en cintra vorejada lateralment per dues pilastres anomenades
lesenes).
En el cas d'Ur, cada banda llombarda
és formada per dos arcs a l'absis central i tres a les absidioles; i per
dessota de cada conjunt d'arcs hi ha una petita finestra cega. En la part
inferior de les absidioles, el mur està ornat amb un fris en dents
d'engranatge.
L’església parroquial de Sant
Martí, conserva una gran pica baptismal del segle XII, amb decoració
escultòrica. Una Marededéu del segle XIV, una tribuna i un interessant
confessionari del XVIII, decorats, i el retaule major, obra originària del segle
XVI, probablement d’Antoni Peitaví, ampliada al segle XVIII.
Una vegada fotografiada
l’església i vist el seu entorn retornàvem a la nostra estimada Berga.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada