dijous, 19 de setembre de 2013

SANT MARTÍ D'UR. ALTA CERDANYA.

TERRES D’ALTA CERDANYA.

Veníem d’una excursió a peu a Bell-lloc i en passar per la població d’Ur va cridar-nos l’atenció la seva església i la seva aparença romànica, malgrat el campanar més modern, i immediatament vam ver una breu parada i la visitàrem fotografiant-la. 

 
Segons  el diccionari Alcover-Moll etimològicament el nom d’Ur significa: Paraula pre-romana, probablement basca; pot venir del basc ur ‘aigua’ o del basc uri ‘ciutat’. 

Ur és un municipi de l’Alta Cerdanya, al límit amb la Baixa Cerdanya (entre els termes de Puigcerdà i de Llívia), a la vall del Reür; el sector septentrional és accidentat pels vessants de la muntanya de Bell-lloc i drenat pels rius d’Angostrina i de Brangolí, que formen el Reür. 

Sant Martí d'Ur (Saint-Martin d'Ur en francès) és el nom de l'església romànica, i de la parròquia que aquesta encapçala, del poble cerdà d'Ur, a la Catalunya Nord. 

L'església és esmentada per primera vegada al segle novè en l'Acta de Consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell (839) i de la mateixa època n'és la major part de l'edifici actual, encara que la nau i el campanar foren considerablement reformats al segle XVIII.  

El temple té una capçalera típica del primer art romànic, o preromànic, amb un absis central i dues absidioles, decorats amb bandes llombardes (una banda llombarda és una arcuació composta d'arcs en cintra vorejada lateralment per dues pilastres anomenades lesenes).

En el cas d'Ur, cada banda llombarda és formada per dos arcs a l'absis central i tres a les absidioles; i per dessota de cada conjunt d'arcs hi ha una petita finestra cega. En la part inferior de les absidioles, el mur està ornat amb un fris en dents d'engranatge.

L’església parroquial de Sant Martí, conserva una gran pica baptismal del segle XII, amb decoració escultòrica. Una Marededéu del segle XIV, una tribuna i un interessant confessionari del XVIII, decorats, i el retaule major, obra originària del segle XVI, probablement d’Antoni Peitaví, ampliada al segle XVIII.
 

El 7 de juny del 1934 va ser declarat monument històric de França.

Una vegada fotografiada l’església i vist el seu entorn retornàvem a la nostra estimada Berga.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada