Visitàvem Sispony (968 h.
2009) poble (1 315 m alt) de la parròquia de la Maçana (Andorra), situat en un
contrafort del pla de la Costa, que domina, per la dreta, la ribera d’Ordino,
al S del terme.
Seguint la nostra particular dèria van cercar veure Sant Joan de Sispony, la
seva església, d'època barroca. L'església va ser construïda l'any 1641, segons
les dues inscripcions conservades a sobre de la porta d’entrada a l’edifici. Va
substituir l'antiga església romànica de Sant Joan Vell, localitzada a la
sortida del poble prop del cementiri, de la que només queden unes restes
sepultades.
L'edifici tenia una planta
rectangular en creu, amb una nau central i dues capelles laterals que
sobreeixien a l'alçada de l'entrada del presbiteri. La coberta de l'església és
de dues vessants, i a l'interior de la nau i just a sobre de la porta es
localitza el cor, que rep llum d'un ull de bou.
Possiblement, també tindria un
tancat, que en delimitaria l'espai del cementiri pels costats est i sud de
l'edifici, tot i que durant el segle passat fou desafectat, i es traslladà a la
seva nova ubicació, just a l'entrada del poble.
També es van aixecar la
coberta i el bastiment a la nau d'una falsa volta de canó de fusta coberta amb
guix. Semblaria ser que, en aquest moment, s'enderrocà la capella lateral de la
façana sud, i es construí la sagristia que s'adossa a la cantonada sud de la
façana oest de l'església, tot just darrere del presbiteri.
Finalment, entre les dècades dels 50 i els 60 del segle
passat, amb motiu de l'eixamplament del camí Coberts s'enderrocà la capella
lateral que encara es conservava a la façana nord.
Al costat de la porta el
campanar de l'església (17 metres) s'integra dins de la pròpia nau, a la seva
cantonada nord-est, és de planta quadrada amb cinc pisos, amb espitlleres en
els tres primers i al quart pis una finestra coberta amb arc de mig punt. Al
darrer pis presenta obertures més grans, cobertes amb arcs de mig punt, una a
cada cantó. La coberta del campanar és a quatre vessants. El cap del campanar
s'adorna amb una creu forjada en ferro.
Entre els anys 1987 i 1993 es
realitzaren importants treballs de restauració per resoldre greus problemes de
conservació, la qual cosa va permetre restituir-ne la unitat estètica.
La porta d'entrada de l'església
s'obre a la façana de llevant, i presenta un arc de mig punt adovellat, i tres
esgraons de baixada que permeten l'accés a la nau.
El recinte de l'església i de
l'antic cementiri barroc es troba delimitat per un mur perimetral que confronta
amb les cares sud i est de l'edifici, l'accés del qual es localitza just
enfront de la façana principal de l'església.
L'exterior de l'església es
troba arrebossat i a sobre de l'arc de la porta es conserven les pedres
gravades amb l'any de construcció de l'església, 1641.
A l'interior de l'església es
conserven les pintures murals realitzades per Josep Oromí de la Seu d’Urgell
l'any 1867, amb representacions del Santíssim Sagrament i la Passió de Crist a
l'arc triomfal, i al fons de l'absis la representació de l'estructura d'un
retaule barroc envoltada per dues columnes salomòniques, on hi ha la talla
barroca de Sant Joan, mentre que a la volta de l'absis hi ha una cúpula amb dos
cors travessats per una espasa. Trobem altres exemples d’aquest autor a Sant
Miquel de la Mosquera, a Encamp, i a l’església de Sant Ermengol de l’Aldosa
A l'altar de l'església de
Sant Joan es conserva un frontal de cuiro repujat, daurat i pintat a l'oli, amb
decoració de motius ornamentals, datat del segle XVIII. També es conserva una
talla de sant Joan de factura gòtica, així com una talla barroca d'una Mare de
Déu i el Nen. Una reixa de ferro forjat separa el presbiteri de la nau, de
cronologia anterior al 1867.
Pel que fa al mobiliari de
l'església de sant Joan Evangelista de Sispony, cal destacar la talla gòtica
comparable amb la de sant Joan de Caselles, el frontal d'altar de cuiro del
qual només existeix un paral·lel a sant Climent de Pal i les pintures murals
que, amb les de la Mosquera i de l'Aldosa, són dels pocs exemples conservats al
Principat. Aquest conjunt constitueix un valuós testimoniatge de l'art religiós
a les valls d'Andorra.
Sant Joan Evangelista de
Sispony constitueix un testimoni important de l'arquitectura d'època barroca a
Andorra. S'inclou en un moviment representatiu de la religiositat moderna
andorrana que afecta alguns edificis emblemàtics del país com són les esglésies
parroquials de Canillo, Ordino i la Massana, i el santuari de Meritxell.
A banda, amb sant Martí de la
Cortinada i el santuari de Meritxell són les tres capelles no parroquials que
conegueren les modificacions més grans del seu pla estructural en el segle
XVII. Aquest fet il·lustra la importància que revestien aquest temples en la
societat andorrana moderna.
En el cas de Sispony, l'esforç
financer necessari per edificar la nova capella i, sobretot, per aixecar-ne el
campanar mostra una clara voluntat, per part dels veïns del quart, per crear un
lloc de culte que marqui fortament el paisatge de la vall de la Massana.
Segons Catalunya Romànica
procedents de Sant Joan de Sispony i conservades al Museu Casa Areny de Plandolit
d’Ordino , hi ha dues peces de ferro forjat que per llur forma i factura ha
estat considerades com a canelobres. La cronologia d’aquestes peces és dubtosa
to i que semblen ser d’època medieval.
Sant Joan de Sispony està declarada Bé d'Interès Cultural.
Com sempre a Andorra tenen cura dels seus monuments.
Sant Joan de Sispony està declarada Bé d'Interès Cultural.
Com sempre a Andorra tenen cura dels seus monuments.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada