diumenge, 29 de setembre de 2013

SANT JOAN DE SISPONY. LA MASSANA. ANDORRA.

PETJADES DAMUNT TERRA ANDORRANA.

Visitàvem Sispony (968 h. 2009) poble (1 315 m alt) de la parròquia de la Maçana (Andorra), situat en un contrafort del pla de la Costa, que domina, per la dreta, la ribera d’Ordino, al S del terme.

Seguint la nostra particular dèria van cercar veure Sant Joan de Sispony, la seva església, d'època barroca. L'església va ser construïda l'any 1641, segons les dues inscripcions conservades a sobre de la porta d’entrada a l’edifici. Va substituir l'antiga església romànica de Sant Joan Vell, localitzada a la sortida del poble prop del cementiri, de la que només queden unes restes sepultades.

L'edifici tenia una planta rectangular en creu, amb una nau central i dues capelles laterals que sobreeixien a l'alçada de l'entrada del presbiteri. La coberta de l'església és de dues vessants, i a l'interior de la nau i just a sobre de la porta es localitza el cor, que rep llum d'un ull de bou.   

Possiblement, també tindria un tancat, que en delimitaria l'espai del cementiri pels costats est i sud de l'edifici, tot i que durant el segle passat fou desafectat, i es traslladà a la seva nova ubicació, just a l'entrada del poble.

També es van aixecar la coberta i el bastiment a la nau d'una falsa volta de canó de fusta coberta amb guix. Semblaria ser que, en aquest moment, s'enderrocà la capella lateral de la façana sud, i es construí la sagristia que s'adossa a la cantonada sud de la façana oest de l'església, tot just darrere del presbiteri.

Finalment, entre les dècades dels 50 i els 60 del segle passat, amb motiu de l'eixamplament del camí Coberts s'enderrocà la capella lateral que encara es conservava a la façana nord.

Al costat de la porta el campanar de l'església (17 metres) s'integra dins de la pròpia nau, a la seva cantonada nord-est, és de planta quadrada amb cinc pisos, amb espitlleres en els tres primers i al quart pis una finestra coberta amb arc de mig punt. Al darrer pis presenta obertures més grans, cobertes amb arcs de mig punt, una a cada cantó. La coberta del campanar és a quatre vessants. El cap del campanar s'adorna amb una creu forjada en ferro.

Entre els anys 1987 i 1993 es realitzaren importants treballs de restauració per resoldre greus problemes de conservació, la qual cosa va permetre restituir-ne la unitat estètica.

La porta d'entrada de l'església s'obre a la façana de llevant, i presenta un arc de mig punt adovellat, i tres esgraons de baixada que permeten l'accés a la nau.

El recinte de l'església i de l'antic cementiri barroc es troba delimitat per un mur perimetral que confronta amb les cares sud i est de l'edifici, l'accés del qual es localitza just enfront de la façana principal de l'església.

L'exterior de l'església es troba arrebossat i a sobre de l'arc de la porta es conserven les pedres gravades amb l'any de construcció de l'església, 1641.

A l'interior de l'església es conserven les pintures murals realitzades per Josep Oromí de la Seu d’Urgell l'any 1867, amb representacions del Santíssim Sagrament i la Passió de Crist a l'arc triomfal, i al fons de l'absis la representació de l'estructura d'un retaule barroc envoltada per dues columnes salomòniques, on hi ha la talla barroca de Sant Joan, mentre que a la volta de l'absis hi ha una cúpula amb dos cors travessats per una espasa. Trobem altres exemples d’aquest autor a Sant Miquel de la Mosquera, a Encamp, i a l’església de Sant Ermengol de l’Aldosa

A l'altar de l'església de Sant Joan es conserva un frontal de cuiro repujat, daurat i pintat a l'oli, amb decoració de motius ornamentals, datat del segle XVIII. També es conserva una talla de sant Joan de factura gòtica, així com una talla barroca d'una Mare de Déu i el Nen. Una reixa de ferro forjat separa el presbiteri de la nau, de cronologia anterior al 1867.

Pel que fa al mobiliari de l'església de sant Joan Evangelista de Sispony, cal destacar la talla gòtica comparable amb la de sant Joan de Caselles, el frontal d'altar de cuiro del qual només existeix un paral·lel a sant Climent de Pal i les pintures murals que, amb les de la Mosquera i de l'Aldosa, són dels pocs exemples conservats al Principat. Aquest conjunt constitueix un valuós testimoniatge de l'art religiós a les valls d'Andorra.

Sant Joan Evangelista de Sispony constitueix un testimoni important de l'arquitectura d'època barroca a Andorra. S'inclou en un moviment representatiu de la religiositat moderna andorrana que afecta alguns edificis emblemàtics del país com són les esglésies parroquials de Canillo, Ordino i la Massana, i el santuari de Meritxell.

 
A banda, amb sant Martí de la Cortinada i el santuari de Meritxell són les tres capelles no parroquials que conegueren les modificacions més grans del seu pla estructural en el segle XVII. Aquest fet il·lustra la importància que revestien aquest temples en la societat andorrana moderna.

En el cas de Sispony, l'esforç financer necessari per edificar la nova capella i, sobretot, per aixecar-ne el campanar mostra una clara voluntat, per part dels veïns del quart, per crear un lloc de culte que marqui fortament el paisatge de la vall de la Massana.

Segons Catalunya Romànica procedents de Sant Joan de Sispony i conservades al Museu Casa Areny de Plandolit d’Ordino , hi ha dues peces de ferro forjat que per llur forma i factura ha estat considerades com a canelobres. La cronologia d’aquestes peces és dubtosa to i que semblen ser d’època medieval.

Sant Joan de Sispony està declarada Bé d'Interès Cultural.

Com sempre a Andorra tenen cura dels seus monuments.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada