diumenge, 1 de setembre de 2013

SANTA EUGÈNIA DE NERELLÀ. BELLVER DE CERDANYA. BAIXA CERDANYA.

TERRES DE BAIXA CERDANYA.

Una vegada més ens vam perdre per les terres de la Baixa Cerdanya cercant en els seus bonics paratges una nova trobada de esglésies si pot ser romàniques, però això la nostre estimació del romànic no vol dir no conèixer la història de les demès que també tenen segles de supervivència i fe.


En aquesta ocasió vam visitar la inclinada torre de l’església del nucli de població de Nerellà ( aprox. 11 habitants) però formant un grupet de cases ben eixerides. (si aquesta paraula es apropiada per edificacions)

L'església romànica de Santa Eugènia de Nerellà és una construcció del segle XII edificada sobre l’anterior preromànica.

El lloc de Nerellà s'esmenta a l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell l'any 839. Surt citada com església per primer cop el 1003 com a Sancta Eugenia qui est in Neriniano. Formava part del pagus Tollonensis.

De la construcció romànica original només es conserva el campanar de tres pisos. A les reformes dutes a terme entre els segles XV i XVIII s'enderrocà l'absis, situant al seu lloc la porta d'entrada a l'església i quedant el presbiteri al cantó oest.

Església és d'una nau dividida en tres trams, amb presbiteri quadrat i tres capelles laterals. La nau és coberta amb volta de llunetes i les capelles amb volta d'aresta.


Als peus de la nau hi ha un cor enlairat, al qual s'accedeix per una escala buidada en el mur lateral.

Es va aixecar una cúpula barroca al mig de la nau que, al llarg del temps, ha perjudicat l'estructura de l'església. Les parets romàniques no han pogut suportar les pressions i la torre campanar s'ha anat inclinant lentament (1,4 m de la vertical).

A la façana destaca només un òcul a la part superior, i una porta d'arc de mig punt, dovellada, amb la data 1784, que és quan devia fer-se la darrera intervenció.

La nau està apuntalada amb encavallades de fusta i a la torre campanar també hi ha uns forts tirants de subjecció.

A l'última restauració de l'any 2002 es va descobrir, buidades en el mur corresponent al que fou presbiteri una absidiola a cada banda.

El campanar original és de torre de planta quadrada de 3,40 m. de costat amb quatre nivells, el de la base llis amb una petita espitllera, el segon és de tres arcs cecs d'estil llombard i les cantoneres sobresortides com a pilastres, el tercer cos està format amb un gran arc cec i una finestra de espitllera continuant les cantoneres igual que al segon nivell, l'últim pis presenta a cada cara un finestral d'arc de mig punt de 1,50 x 1,90 m. i cobert a dos vessants.


La seva singularitat és que està fortament inclinat cap a sud-est amb 1,20/1,25 m. de desplom per una alçada de 18,50 m. Per aquesta característica té el sobrenom de la torre de Pisa de la Cerdanya.
L’any 1984 va ser declarada monument històrico-artístic nacional, destacant-se el fet que constitueix l'únic campanar de torre romànic conservat a la Cerdanya.

Hi penseu que si és difícil fer fotografies buscant la verticalitat de l’edifici, hi ha cops que essent la imatge torta surt dreta.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada