SANT MARTÍ DELS CASTELLS. BELLVER DE CERDANYA. BAIXA CERDANYA.

TERRES DE BAIXA CERDANYA. 

L’havíem vist un munt d’ocasions i per no sortir de la carretera sempre ho havíem deixat per un altre ocasió però finalment vam pujar la pista de terra que hi condueix i visitarem les seves ruïnes. Sant Martí dels Castells és una entitat de població de Bellver de Cerdanya, a la Baixa Cerdanya, i un antic municipi. Hi ha un castell en ruïnes i una església romànica. 

Està situat a l'oest del municipi, dalt d'un penyal envoltat pel Segre. Fou un lloc de defensa estratègic, entre la Batllia i el Baridà (antiga frontera entre els comtats de Cerdanya i d'Urgell), i un lloc de llegendes i de fets singulars. 

Històricament, el castell és documentat, primera menció, des del 965 i constituïa un lloc de defensa estratègic, entre la Batllia i el Baridà (antiga frontera entre els comtats de Cerdanya i d'Urgell). El castell també està documental el 1050, com a domini del comte de Cerdanya.

 

A mitjans de segle XI, el vescomte Bernat jurà fidelitat al seu senyor, el comte Ramon Guifré de Cerdanya, pel "castrum Sancti Martini". La successió cerdana passà al comte de Barcelona i el 1134 Ramon Berenguer IV encomana a Pere Ramon, vescomte de Castellbò, el "castrum Sancto Martino", amb respecte dels drets que hi té Galceran de Pinós. Els Castellbò foren, al seu torn, hereus dels vescomtes de Cerdanya i el 1277 Galceran de Pinós cedia al vescomte de Castellbò els drets propis.  

El fogatge de 1365-1370 parla de 5 focs "reyals". El lloc fou incendiat durant la guerra de 1873.  

Té planta rectangular, amb una torre quadrada unida a una gran estança i una capella, dedicada a Sant Martí. Tot el conjunt és obra bàsicament del segle XIII.

L’antic castell comtal dels comtes de Cerdanya, avui és del tot enrunat. Queden només en peu els basaments dels murs i una torre quadrada fonamentada a la roca.  

L'església de Sant Martí es troba documentada l'any 965 en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya. Està construïda adossada a l'interior del castell, al que donà el nom, ocupant la meitat est de l'edifici. És romànica de planta rectangular amb una volta de canó lleugerament apuntada. Des del segle XII va formar una parròquia. 

Adossat a l'església es va construir l'únic mas de l'antic terme municipal. 

Llegendes: Les ruïnes del castell van inspirar a Gustavo Adolfo Bécquer el seu poema La cruz del diablo (1860). 

Pere Tomic, a Històries e conquestes dels reis d'Aragó (1438), situa aquí la mort per part del comte de Cerdanya del seu nebot. Aquest fet va originar l'edificació del monestir de Sant Martí del Canigó com a penitència. Aquesta versió llegendària va ser recollida per Jacint Verdaguer al seu poema Canigó (1886). 

Durant la guerra del Francès, un reduït nombre d'homes es van fer forts al castell defensant el pas estratègic davant les tropes franceses. Un cop pactada la rendició, els francesos van formar per retre honors als defensors. Només va sortir un sol home coix, l'únic supervivent que havia defensat el castell les últimes hores. Popularment es coneix com "El castell del coix". 

En la divisió provincial del 1833 no figurava en el mapa i es va assignar a la província de Girona formant un enclavament en la província de Lleida. 

Durant el segle XIX i bona part del XX només hi quedava una família. El propietari del mas feia les funcions d'alcalde i mantenia privilegis especials i cementiri propi en base als impostos que seguia pagant a la Diputació de Girona. Era considerat el municipi més petit del món, amb els cinc habitants d'una casa pairal adossada a les ruïnes del castell. 

El 1940 va ser agregat a Bellver de Cerdanya i es va eliminar l'enclavament provincial. Actualment, des de la carretera de Puigcerdà a la Seu d'Urgell es pot gaudir d'una bona vista del conjunt. 

El Castell de Sant Martí dels Castells és un monument del municipi de Bellver de Cerdanya (Cerdanya) declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. 

Primerament observes unes ruïnes i fas la pertinent fotografia, un cop comences a buscar informació quedes meravellat de la quantitat de fets que s’han produït en unes restes actualment sense valor material. Aleshores cercant el màxim de veracitat intentes lligar les dades trobades. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.