dissabte, 28 de setembre de 2013

SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA DE TURBIÀS. MONTFERRER I CASTELLBÓ. ALT URGELL.

TERRES DE L’ALT URGELL.

Acabàvem de visitar el dolmen de Turbiàs quan la nostra atenció va ser reclamada per la coberta del campanar de l’església força visible des de l’aparcament de la carretera situat damunt del poble.

 
Baixarem tranquil·lament pels carrers del poble fins l’església. El poble està molt cuidat per les (creiem) dues cases rurals.  Turbiàs és un poble (1 223 m. alt.) del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), fins l’any 1970 només de Castellbò, al vessant oriental de coll de Pou. 

L'indret de Turbiàs apareix en un moment tardà en la documentació, precisament, a les visites que els delegats de l'arquebisbe de Tarragona realitzaren a les parròquies del Bisbat d'Urgell els anys 1312 i 1314, en les quals figura l'advocació de sant Iscle màrtir.  
 
Amb tot, l'advocació de sant Iscle, relacionat amb l'antic terme de la veïna vila de les Eres, apareix des de l'any 1001. L'any 1575, l'església parroquial de Turbiàs, que tenia com a sufragànies les de Sant Fruitós de Carmeniu i Sant Vicenç de les Eres, presentava deficiències al paviment i li mancava un reixat que separés la feligresia de l'altar, el qual podia fer-se tant de ferro com de fusta.  

 
L'any 1904 només tenia com a sufragània la de les Eres. Actualment és sufragània de Santa Maria de Castellbò. 

És una església d'una sola nau coberta actualment amb cel ras i capçada a llevant amb absis semicircular.  

Presenta dues capelles laterals una a cada banda de la nau, visibles externament en planta i obertes a la nau en arc rebaixat.

Hi ha retaules de guix policromat a l'altar major i a la capella lateral de tramuntana.  

La sagristia és adossada a la capella lateral de tramuntana. La coberta és de fusta i sosté un llosat a doble vessant.  

La porta d'accés al temple, en arc de mig punt, es troba a la façana de migdia, resguardada per un pòrtic format pel volum extern de la capella lateral sud i pel cos del campanar.  
 

El campanar de l'església és una torre de secció quadrangular de tres pisos, el tercer amb finestres. Està adossat a la façana meridional. És cobert per un llosat piramidal amb els ràfecs sortints.  

Es una construcció rústega de pedres unides amb morter sense fer filades.

Està protegida com a bé cultural d'interès local.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada