Acabàvem de visitar el dolmen
de Turbiàs quan la nostra atenció va ser reclamada per la coberta del campanar de
l’església força visible des de l’aparcament de la carretera situat damunt del
poble.
Baixarem tranquil·lament pels
carrers del poble fins l’església. El poble està molt cuidat per les (creiem) dues
cases rurals. Turbiàs és un poble (1 223
m. alt.) del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), fins l’any 1970 només
de Castellbò, al vessant oriental de coll de Pou.
L'indret de Turbiàs apareix en
un moment tardà en la documentació, precisament, a les visites que els delegats
de l'arquebisbe de Tarragona realitzaren a les parròquies del Bisbat
d'Urgell els anys 1312 i 1314, en les quals figura l'advocació de sant
Iscle màrtir.
Amb tot, l'advocació de sant
Iscle, relacionat amb l'antic terme de la veïna vila de les Eres, apareix
des de l'any 1001. L'any 1575, l'església parroquial de Turbiàs, que tenia com
a sufragànies les de Sant Fruitós de Carmeniu i Sant Vicenç de
les Eres, presentava deficiències al paviment i li mancava un reixat que
separés la feligresia de l'altar, el qual podia fer-se tant de ferro com de
fusta.
L'any 1904 només tenia com a
sufragània la de les Eres. Actualment és sufragània de Santa Maria de
Castellbò.
És una església d'una sola nau
coberta actualment amb cel ras i capçada a llevant amb absis semicircular.
Presenta dues capelles
laterals una a cada banda de la nau, visibles externament en planta i obertes a
la nau en arc rebaixat.
Hi ha retaules de
guix policromat a l'altar major i a la capella lateral de tramuntana.
La sagristia és
adossada a la capella lateral de tramuntana. La coberta és de fusta i sosté un
llosat a doble vessant.
La porta d'accés al temple, en arc
de mig punt, es troba a la façana de migdia, resguardada per un pòrtic format
pel volum extern de la capella lateral sud i pel cos del campanar.
El campanar de l'església és una
torre de secció quadrangular de tres pisos, el tercer amb finestres. Està
adossat a la façana meridional. És cobert per un llosat piramidal amb els ràfecs sortints.
Es una construcció rústega de
pedres unides amb morter sense fer filades.
Està protegida com a bé
cultural d'interès local.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada