dissabte, 14 de setembre de 2013

SANT CLIMENÇ DE LA SELVA. NAVÈS. SOLSONÈS.

TERRES DEL SOLSONÈS.

Aquest cop, i recordo era un dia d’un hivern rigorosíssim visitàvem l’església de Sant Climenç de la Selva sota els abruptes cingles de la serra de Busa, a l‘interior de la Vall d’Ora.

 
Surt esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell del segle X amb el nom de “ipsa Silva

Cap a l'any 900, hi hagué de rectors Alico, Adanagild i Ferriol.

A la segona meitat del segle XII, aquesta església va ser substituïda per una altra de més gran, amb volta de pedra i absis llombard.

L' any 1641, el bisbe fra Pere de Santiago va donar llicència als habitants de La Selva per engrandir l'església, fer la rectoria, la sagristia i el campanar.
 

El rector era P. Jacobo Postils. A l'interior, treballaven l'escultor Pau Alinyà, el pintor Josep Bordons i l'argenter de la vila de Cardona, Joan Carrera.

L'any 1657, l'obra de la construcció ja estava força enllestida, continuant les obres de l'interior. Portava l'administració de les obres Antoni Fornells.

L'altar major es va realitzar l'any 1777 per Josep Pujol.

Església neoclàssica rural, construïda damunt de la primitiva romànica. Està orientada a l'est, de planta rectangular i d'una sola nau adossada a la rectoria.

L'interior està arrebossat, amb vàries capelles laterals, el sòl és de pedra i les parets arrebossades.

Porta d'arc de mig punt adovellada amb un petit ull de bou a sobre. Al costat hi ha una gran torre de campanar, d'un sol cos i cobert a quatre vessants.

El parament és de carreus irregulars, a les cantonades, pedres tallades i picades.

La rectoria és un edifici de planta rectangular, cobert a dues vessants, que va ser refet l'any 1678, segons indica una llinda de la porta: "1678. P. Jacobo Postils"

L'interior de l'església és d'estil clàssic i senzill, i els elements litúrgics són contemporanis, ja que els altars originals van ser destruïts durant la guerra del 1936.

Sant Miquel de Marsinyac, que n’és sufragània, conserva sortosament tots els retaules barrocs, obrats curosament per Carles Morató.

El concili de Trent va modificar la organització eclesial i obligava a bisbes i rectors a viure allà on exercien el seu càrrec; això va comportar que l’any 1642 s’iniciés la construcció de la rectoria de Sant Climenç; amb el temps rebrà el nom de Rectoria de la Selva.

La Rectoria va esdevenir en un equipament col·lectiu de cabdal importància quan a la cohesió social, de fet era la casa del poble. A finals del segle XX, la Rectoria passar a ser una casa de colònies. En concret, el 1979, l’aleshores vicari de la parròquia de Sant Cristòfol de Terrassa, Josep M. Font, va redescobrir aquest indret.
 

El 1998, aquesta casa de colònies es converteix en alberg dins la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya. La gestió continua a càrrec de la Fundació Torre del Palau, amb seu a Terrassa. 

No sé que pensarien el bisbes del Concili de Trent de la situació actual d’aquestes esglésies on hi ha mossens que recorren per torn les diferents esglésies del seu territori. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada