diumenge, 22 de setembre de 2013

SANT SERNI DE CLARÀ. AVIÀ. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA.

Voltada per la verdor dels camps sembrats per un costat i emmarcada l’altre per blavoses flors boscanes emergeix de la terra ufanosa i verda la petita església de Sant Serni de Clara.   

 
El lloc de Clarà ja era nomenat a l'acta de consagració de Sant Martí i a la de Sant Llorenç prop Bagà al 983 (et in Clerano manso I cum terras et vineas). 
 
El primer esment el trobem l'any 1003, quan el comte Oliba dona al monestir de Santa Maria de Serrateix l'església de Sant Martí d'Avià amb la seva sufragània de Sant Serni de Clarà.  

La darrera referència la trobem el 1020, quan Guinedella ven a Ramon d'Avià un alou al lloc de Clarà, al terme del castell d'Avià, pel preu de tres-cents sous d'or i d'argent, cavalls i mules. 

L'antiga església no es trobava al lloc que ara ocupa l'actual, edificada al segle XVII (1630), segurament es trobaria a l'altre costat de la carretera, més a prop del castell.  

L'any 1936, a l'inici de la Guerra Civil es va cremar l'altar, així com els sants, bancs i altres objectes de culte.  

Església barroca d'una sola nau coberta inicialment amb volta de canó i teulada a dues vessants amb voladís de teules a vint centímetres per sota de la teulada.

Els murs són de pedra de diferents mides amb les cantoneres ben escairades i grosses. 

La façana s'obre a llevant i sobre ella s'aixeca una espadanya doble que va ser restaurada fa pocs anys. La porta té els muntants i la llinda fets amb pedra ben tallada i amb decoració motllurada. A la llinda hi ha la inscripció: ANY 1630, amb un relleu al mig.  

Aquest relleu presenta una piràmide amb el crismó al centre i coronada per una creu que agafen dos braus alats que pugen per la piràmide i que fan referència a la llegenda del martiri de Sant Sadurní.  

En aquesta façana s'obren tres finestres, una a cada costat de la porta i la tercera, espitllerada, sobre la porta.  

L'interior presenta una sola nau que es va reformar totalment en la reconstrucció realitzada els anys vuitanta del segle XX. 

Després va ser abandonada fins que l'any 1988 el poble d'Avià per iniciativa pròpia, i amb el suport del Servei d'Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, va posar en marxa una campanya de recuperació que es va iniciar netejant i desbrossant la zona per uns quants veïns dirigits per Mn. Camil Viladrich i que va culminar amb la restauració de la volta de maó pla i la teulada l'any 1990, així com el campanar de doble espadanya que es va finalitzar l'any 1995. 

Al costat est de l'església hi ha el cementiri, petit i envoltat d'un mur de pedra i en el que pràcticament no es distingeixin les tombes ja que és ple de matoll. La última vegada que es va enterrar algú va ser l'any 1931. 

L'octubre de 1990 es va recuperar la celebració de la festa de Sant Lluc i es va anar a peu des d'Avià fins l'església amb la companyia dels gegants, instaurant de nou l'aplec què es celebra cada any.  

Un lloc de pau per observar les properes masies i fàcilment visitable que recull una part de la nostra història i forma part de la nostra Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada