dilluns, 16 de setembre de 2013

SANT MARTÍ DE ROMADRIU. LLAVORSÍ. PALLARS SOBIRÀ.

CAMINANT PEL PALLARS SOBIRÀ.

En la nostra breu estada en terres del Pallars visitàvem el poble de Romadriu i la seva església sota l’advocació de Sant Martí.

 
Portàvem dues notes tretes d’un planell de Sant Joan de l’Erm Vell que ens havien cridat l’atenció la primera diu: Un dels pobles més enclotats i obacs del Pirineu català. Vertaderament vam haver de baixar força estona per la pista de terra fins a arribar a la vall del riu. La segona ens diu: Cada cop més bosc i ens remetia a unes fotografies on es veia abans els clars del camps i la pastura com han minvat per ser ocupats per la massa arbòria.

L'església de Sant Martí de Romadriu és ja citada a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell del 839.

 
Petita capella de planta rectangular amb capçalera poligonal a llevant i porta d'arc lleugerament rebaixat al costat del migdia. Segons dades l’actual capella va ser construïda aprofitant l’espai i l’aparell d’una d’anterior més gran.

Cobreix la nau un llosat de llicorella a dues aigües. Els paraments són de pedra pissarrosa sense retocar.

A ponent s'aixeca una petita espadanya d'arc únic.

L’església és depenent de la de Montenartró.

Romadriu, o Romadriu de Ribalera, constitueix un petit enclavament del terme de Llavorsí, dins del de Farrera, i limítrof amb el Montferrer i Castellbò, de la comarca de l'Alt Urgell.  Està situat a l'extrem sud-oriental del terme, a 1.347,8 metres d'altitud. És a la Ribalera, la vall del riu de Santa Magdalena o de Romadriu. Segons dades estadístiques l’any 2011 havia 11 habitants.

Joan Coromines explica el topònim Romadriu (Riumadriu i Rimadriu en documents antics) com una aglutinació de Riu Madriu. Pel seu compte, Madriu té el seu origen en el llatí matrix (matriu, origen). És a dir, que riu mare o, millor encara, la mare del riu seria el significat d'aquest topònim.

Les cases de Romadriu estan disposades en un petit pla aturonat que forma una carena, contrafort sud-occidental del Roc del Grau, a la dreta del Riu de Santa Magdalena. No s'hi formen carrers convencionals, sinó el pas natural entre les cases, que estan lleugerament separades entre elles, al damunt del riu i de la mateixa carretera que hi mena.

Romadriu havia estat, durant tota l'edat moderna i fins al segle XIX, seu d'una important farga, l'emplaçament de la qual es coneix, tot i que és del tot en ruïnes. Fou del tot arrasada als aiguats del 1907, i va ser de nou arrasada el 1938 perquè justament en aquell lloc hi hagué un dels punts més conflictius del Front del Pallars, en la darrera guerra civil. Tanmateix, se'n va salvar el mall, de més de 500 quilos, que es va portar a Barcelona. Va ser muntat als jardins de l'Escola Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona, a l'avinguda Diagonal de la ciutat comtal, formant part d'un martinet sencer que es va construir ad hoc.

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico... a Romadriu. S'hi pot llegir que és una localitat agregada al districte municipal de Llavorsí, situada en terreny desigual, envoltada de muntanyes molt altes i combatuda per tots els vents. El clima hi és molt fred, cosa que provoca inflamacions i pulmonies. Hi havia en aquell moment mines de ferro en explotació, així com una farga que se serveix de l'aigua del barranc de Romadriu. El territori és escabrós. S'hi collia sègol, patates i herba. Hi havia bestiar de tota mena, especialment vacum.

El 1972 hi va haver un intent de segregació del municipi de Llavorsí per tal d'incorporar-lo al de Farrera, però va ser desestimada.

He quedat meravellat la informació aconseguida d’un petit i quasi oblidat poble situat en el fons de la vall d’un riu.

Tenim tanta informació i tants camins a fer per conèixer la nostra Catalunya.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada