En la nostra breu estada en
terres del Pallars visitàvem el poble de Romadriu i la seva església sota
l’advocació de Sant Martí.
Portàvem dues notes tretes
d’un planell de Sant Joan de l’Erm Vell que ens havien cridat l’atenció la
primera diu: Un dels pobles més enclotats i obacs del Pirineu català. Vertaderament
vam haver de baixar força estona per la pista de terra fins a arribar a la vall
del riu. La segona ens diu: Cada cop més bosc i ens remetia a unes fotografies
on es veia abans els clars del camps i la pastura com han minvat per ser
ocupats per la massa arbòria.
L'església de Sant Martí de Romadriu és ja citada a l'acta de consagració
de la Seu d'Urgell del 839.
Petita capella de planta rectangular amb capçalera poligonal a llevant i
porta d'arc lleugerament rebaixat al costat del migdia. Segons dades l’actual
capella va ser construïda aprofitant l’espai i l’aparell d’una d’anterior més
gran.
Cobreix la nau un llosat de llicorella a dues aigües. Els paraments són
de pedra pissarrosa sense retocar.
A ponent s'aixeca una petita espadanya d'arc únic.
L’església és depenent de la de Montenartró.
Romadriu, o Romadriu de
Ribalera, constitueix un petit enclavament del terme de Llavorsí, dins del
de Farrera, i limítrof amb el Montferrer i Castellbò, de la comarca
de l'Alt Urgell. Està situat a l'extrem sud-oriental del
terme, a 1.347,8 metres d'altitud. És a la Ribalera, la vall del riu de Santa
Magdalena o de Romadriu. Segons
dades estadístiques l’any 2011 havia 11 habitants.
Joan Coromines explica el
topònim Romadriu (Riumadriu i Rimadriu en documents
antics) com una aglutinació de Riu Madriu. Pel seu compte, Madriu
té el seu origen en el llatí matrix (matriu, origen). És a
dir, que riu mare o,
millor encara, la mare del riu
seria el significat d'aquest topònim.
Les cases de Romadriu estan
disposades en un petit pla aturonat que forma una carena, contrafort
sud-occidental del Roc del Grau, a la dreta del Riu de Santa Magdalena. No s'hi
formen carrers convencionals, sinó el pas natural entre les cases, que estan
lleugerament separades entre elles, al damunt del riu i de la mateixa carretera
que hi mena.
Romadriu havia estat, durant
tota l'edat moderna i fins al segle XIX, seu d'una important farga, l'emplaçament de
la qual es coneix, tot i que és del tot en ruïnes. Fou del tot arrasada als
aiguats del 1907, i va ser de nou arrasada el 1938 perquè justament en aquell
lloc hi hagué un dels punts més conflictius del Front del Pallars, en la
darrera guerra civil. Tanmateix, se'n va salvar el mall, de més de 500 quilos,
que es va portar a Barcelona. Va ser muntat als jardins de l'Escola Superior
d'Enginyers Industrials de Barcelona, a l'avinguda Diagonal de la ciutat
comtal, formant part d'un martinet sencer que es va construir ad hoc.
Pascual Madoz dedica un
article del seu Diccionario geográfico... a Romadriu. S'hi pot llegir
que és una localitat agregada al districte municipal de Llavorsí, situada en
terreny desigual, envoltada de muntanyes molt altes i combatuda per tots els
vents. El clima hi és molt fred, cosa que provoca inflamacions i pulmonies. Hi
havia en aquell moment mines de ferro en explotació, així com una farga que se
serveix de l'aigua del barranc de Romadriu. El territori és escabrós. S'hi
collia sègol, patates i herba. Hi havia bestiar de tota mena, especialment
vacum.
El 1972 hi va haver un intent de segregació del municipi
de Llavorsí per tal d'incorporar-lo al de Farrera, però va ser
desestimada.
He quedat meravellat la
informació aconseguida d’un petit i quasi oblidat poble situat en el fons de la
vall d’un riu.
Tenim tanta informació i tants
camins a fer per conèixer la nostra Catalunya.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada