Des de la Vansa i Fórnols, seguint la carretera que porta a la Seu
d’Urgell van prendre la carretera asfaltada; mal asfaltada en el dia que vam
pujar, espero que en properes ocasions la trobem més arreglada; fins a Vilanova
de Banat. Es troba en un altiplà; al vessant septentrional de la serra
del Cadí, a 1.240 m d’altitud;
que domina la vall del Segre just a l’indret que aquest riu deixa el pas
engorjat pel Baridà.
La població fou fundada devers
el 1255, quan Galceran de Pinós traslladà l’antic castell de Banat, que era al
lloc de Banat Sobirà (documentat el 860: “in villa que dicitur Banatte
Subteriore”, on hi ha el Mas de Banat i l’església romànica de Sant Romà de
Banat, amb absis semicircular), al puig de Calbell. 
El baró de Pinós atorgà una
carta de franqueses als pobladors d’aquesta vila nova, que aleshores era
anomenada Calbell de Banat, però que ja el 1290 és documentada com a Vilanova
de Banat. Ambdós llocs, Banat i Vilanova de Banat, eren inclosos dins el terme
més ampli del castell de Sant Jaume de Cadí, també possessió dels Pinós i a
vegades anomenat roca de Sant Jaume. Va pertànyer al municipi de Cerc fins el
1970 any que van fusionar-se dels dos municipis d’Alàs i Cerc.
L’església de Santa Cecília és
considerada com obra popular. L’edifici religiós és d’una nau coberta en part
amb volta de llunetes i volta apuntada.
La construcció és rústega de
pedres sense fer filades.
La torre campanar és de planta
quadrada i termenada als quatre cantons.
La porta està situada a la
façana oest. A la pedra clau de l’arc de la porta hi ha un gravat d’una pila de
pedres que sembla pertanyen a la signatura notarial del rector Ciprià Montanya.
Fou rector de Vilanova entre 1662 i 1675 i les inicials gravades CMR devien ser
les seves. Abans de Vilanova era rector d'Andorra la Vella i va venir a
Vilanova al morir el seu oncle Pere Montanya que era el rector anterior.
La construcció de l’església
actual la va iniciar el seu oncle Pere Montanya i ell la va acabar. Ciprià
Montanya es enterrat dins l’església.
L’església de Santa Cecília de
Banat està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local.
Rodejada i lligada entre les
cases i carrerons del poble està completament integrada dins les cases que
l’envolten.
Vull fer un comentari per les
persones que opinen que les persones de la Catalunya rural són tancades, vaig
mantenir una agradable conversa amb un grupet d’homes a l’entrada del poble.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada