Visitàvem l’església de Sant
Salvador del Coll de la Llanera, coneguda també com Sant Salvador del Soler de
Munt. Aleshores no sabíem els problemes que hauria per trobar-ne dades, malgrat
la seva aparença romànica, no aconseguia cap notícia dins els termes del Solsonès.
Per deducció vaig provar de saber alguna cosa en la propera comarca de la
Segarra, i si, hi era, però les dades eren minses. Finalment en Catalunya
Romànica vaig trobar-la però com pertanyent al Solsonès. Finalment he pogut
saber el per què.
La demarcació municipal de
Torà —en el punt de contacte entre la Segarra, el Solsonès i l’Anoia—
inicialment de 18,0 km 2 , va veure augmentada des del 1968 la seva
superfície fins a 93,31 km 2 per l’annexió del municipi de Llanera
de Solsonès.
L’església es localitza al
costat de tramuntana del municipi de Llanera, frec a frec al territori de
Llobera (Solsonès).
L’església de Sant Salvador
surt esmentada en un document datat el 23 de gener de 1097 com a confrontació
del “mansum de Boscatell” que Silvà i
la seva muller Sicards donaren a l’església de Santa Maria de Solsona.
És tracta d’una església d’una
sola planta rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular i coberta
amb volta de canó, de pedra el tram proper a l’absis i refeta amb rajola en el
proper frontis, que intersecciona amb l’absis semicircular de forma tosca. L’exterior
de l’absis presenta una cornisa de pedres trapezoïdals amb bisell.
L’interior del temple presenta
dos arcs, tots dos de mig punt: l’un de pre-absidal i l’altre toral.
Al mur de tramuntana es troba
la porta romànica original coberta amb un arc adovellat de mig punt, però
actualment és tapiada i mig coberta amb un dels contraforts.
La porta actual, amb llinda
datada el 1640, és al frontis.
Al mig de l’absis hi ha una
finestra, de doble esqueixada i arc monolític. També són de una sola peça la
part interior dels muntants i l’ampit. Al mur meridional té una altra finestra
oberta el 1766.
Al mur de ponent té adossat un
cos que fa de vestíbul i pot servir d’aixopluc. Al seu interior es troba la
porta d’entrada amb llinda. A la part superior un campanar d’espadanya de
construcció original.
Pel seu aparell es pot datar
l’edifici com una obra rural del segle XII.
L’edifici està en bon estat.
Envoltada de bosc, a tocar les terres de conreu és com un rabeig de pau.
Malgrat la feina per
aconseguir dades no ens penedim mai de conèixer llocs d’aquesta la nostra terra
catalana.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada