Visitàvem l’església de la
Móra, mentre pujàvem i baixàvem per la pista de terra la veiem destacar dalt
del pujol.
Sant Andreu de la Móra és una
església sufragània de la parròquia de la Vall d’Ora (Navès) . Es troba a la
capçalera de la rasa de la Móra, a 950 m. d'altitud, sota els cingles de Travil,
al límit amb el Berguedà.
Aquesta església era a la vall de Lord, i no semblà que es trobés en cap terme
de castell. Molt aviat tingué funcions de parròquia, que perdé posteriorment.
Les primeres notícies es
troben al capbreu de parròquies de la vall de Lord, constituïdes entre els anys
872-878 pel comte Guifré i el bisbe Galderic d’Urgell, entre els quals hi havia
la de Móra (ipsa Mora).
Posteriorment, torna a
aparèixer a la relació de parròquies de la vall de Lord del final del segle X i
del començament del XI, continguda en l’apòcrifa acta de consagració de la Seu
d’Urgell.
Aquesta parròquia fou
infeudada pel bisbe d’Urgell al noble Arnau Mir de Tost, el qual l’any 1046
reconegué tindre diversos béns en la vall de Lord en feu del bisbe.
En 1312 ja no figura en les visites
pastorals dels delegats arquebisbals. Tampoc apareix en les relacions de parròquies
de la dècima papal a final del segle XIII.
La planta de l’edifici fou regirada
en les obres d’ampliació dutes a terme els segles XVII-XVIII. Devia ser l’època
en que va passar a esdevenir sufragània de Santa Eulàlia de la Vall.
La única nau fou allargada amb
una sagristia al lloc on, gairebé segur, hi devia haver l’absis, i ampliada amb
una espaiosa capella de volta de creueria. Una paret separar el presbiteri de
la sagristia.
Totes les teulades són a doble
vessant. L’aparell és de carreus, ben escairats i disposats en filades bastants
regulars.
Per il·luminar la nau hi ha
quatre finestrals, tres a la paret de migdia i un a sobre el portal d’accés al
frontis. La finestra que il·lumina l’absis és romànica i d’arc de mig punt treballat
en un bloc monolític i de doble esqueixada.
Al mur meridional hi ha una
porta tapiada que devia ser l’original i damunt una finestra adovellada amb arc
de mig punt.
Al frontis hi ha l’actual
porta d’entrada, guardada per un atri que devia anar cobert i des on es podia
accedir al cementiri. Damunt el frontis hi ha el campanar d’espadanya de dos
ulls.
D’aquesta temple procedeix la
pica de pedra i una petita columna que hi ha al temple de Sant Lleïr.
Com sempre un racó més de la
geografia del nostre país.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada