dijous, 12 de setembre de 2013

SANT ANDREU DE LA MÓRA. NAVÈS. SOLSONÈS.

TERRES DEL SOLSONÈS.

Visitàvem l’església de la Móra, mentre pujàvem i baixàvem per la pista de terra la veiem destacar dalt del pujol.

 
Sant Andreu de la Móra és una església sufragània de la parròquia de la Vall d’Ora (Navès) . Es troba a la capçalera de la rasa de la Móra, a 950 m. d'altitud, sota els cingles de Travil, al límit amb el Berguedà.
 
Aquesta església era a la vall de Lord, i no semblà que es trobés en cap terme de castell. Molt aviat tingué funcions de parròquia, que perdé posteriorment.

Les primeres notícies es troben al capbreu de parròquies de la vall de Lord, constituïdes entre els anys 872-878 pel comte Guifré i el bisbe Galderic d’Urgell, entre els quals hi havia la de Móra (ipsa Mora).

Posteriorment, torna a aparèixer a la relació de parròquies de la vall de Lord del final del segle X i del començament del XI, continguda en l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell.

Aquesta parròquia fou infeudada pel bisbe d’Urgell al noble Arnau Mir de Tost, el qual l’any 1046 reconegué tindre diversos béns en la vall de Lord en feu del bisbe.

En 1312 ja no figura en les visites pastorals dels delegats arquebisbals. Tampoc apareix en les relacions de parròquies de la dècima papal a final del segle XIII.

La planta de l’edifici fou regirada en les obres d’ampliació dutes a terme els segles XVII-XVIII. Devia ser l’època en que va passar a esdevenir sufragània de Santa Eulàlia de la Vall.
 
La única nau fou allargada amb una sagristia al lloc on, gairebé segur, hi devia haver l’absis, i ampliada amb una espaiosa capella de volta de creueria. Una paret separar el presbiteri de la sagristia.
 

Totes les teulades són a doble vessant. L’aparell és de carreus, ben escairats i disposats en filades bastants regulars.

Per il·luminar la nau hi ha quatre finestrals, tres a la paret de migdia i un a sobre el portal d’accés al frontis. La finestra que il·lumina l’absis és romànica i d’arc de mig punt treballat en un bloc monolític i de doble esqueixada.

Al mur meridional hi ha una porta tapiada que devia ser l’original i damunt una finestra adovellada amb arc de mig punt.
 

Al frontis hi ha l’actual porta d’entrada, guardada per un atri que devia anar cobert i des on es podia accedir al cementiri. Damunt el frontis hi ha el campanar d’espadanya de dos ulls.

D’aquesta temple procedeix la pica de pedra i una petita columna que hi ha al temple de Sant Lleïr.

Com sempre un racó més de la geografia del nostre país.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada