TERRES DE BAIXA CERDANYA
En aquesta ocasió cercant el
poble de Meranges vam trobar un cartell que indicava el poble de Gréixer, que
per les nostra vida berguedana correspon a un petit nucli de població propera a
Bagà. Com sempre impel·lits per la curiositat i voler saber de cadascú del
racons de la nostra immediata geografia vam aproximar-nos.
Quan vam arribar a aquesta
petita església i vam admirar la portalada vam creure que ben valia la pena el
temps, que no és mai perdut, per veure els seus detalls treballats
aproximadament 1000 anys enrere.
Forma part de les moltes
parròquies documentades a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell l'any 839 (Garexar). Formava part del pagus Ollorbitensis.
La primera comunitat, l'any
879 o 880, de la Vall de Ripoll, després de la conquesta pel comte Guifré, fou
dirigida per Daguí, fins llavors sacerdot a l'església de Gréixer de Berguedà.
Se sap que el 20 d'abril del
888, el comte Guifré, al construir el cenobi de Santa Maria de Ripoll, va fer
donació al mateix, del poble i església de Gréixer.
La població de Gréixer va
patir un atac de les tropes de G. Blanc, R. Sadurní i G. d'Aragall, que el van
incendiar a principis de 1261. Un mes més tard eren absolts pel veguer de la
Cerdanya i el Conflent. De ben segur que l'església va patir seriosos
desperfectes, ja que ha estat reconstruïda i modificada en diverses ocasions.
El temple té una sola nau,
coberta amb una estructura de fusta, està capçada a l'est per un absis
trapezoïdal, que sembla de construcció molt posterior a la resta del temple.
D'aquesta mateixa època seria la sagristia adossada al costat sud de la
capçalera i la torre campanar.
El més interessant és la porta
d'accés, situada en el mur sud, estava formada per un arc de mig punt fet amb
quatre dovelles de pedra vermellosa, però en algun moment es va substituir la
segona per l'esquerra, per dues dovelles més petites i de color clar.
L'aresta interior està
aixamfranada i en ella hi ha esculpits diferents elements, concretament dos en
cada dovella.
En la primera dovella
començant per l'esquerra veiem un cap barbut i una bola. En les dues noves
petites dovelles trobem dos caps barbuts i abundosa cabellera.
Tornem a trobar dos caps
esculpits en la tercera dovella, si bé són de factura molt més simple. A la
darrera dovella tornem a trobar dues boles, com la que trobem en la imposta del
costat dret. En els batents de la porta encara es conserva bona part de la
ferramenta romànica.
El frontal d'altar de fusta
policromada d'aquest temple forma part del fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Es creu que va ser pintat el
segon quart del segle XIII, quan després de la crema del temple, es va
reconstruir i dotar novament d'elements decoratius i litúrgics. En la part
central veiem al Pantocràtor,
assegut en el seu tron del Regne dels Cels, representat amb els nombrosos
estels que l'envolten.
L'acompanyen els quatre
símbols del Tetramorf. En els
angles podem veure als apòstols Pere, Jaume, Pau i Andreu. En el marc exterior
veiem unes concavitats, que de ben segur allotjaven boles policromades, imitant
les pedres precioses dels frontals d'orfebreria.
L’església de Sant Climent de
Gréixer està declarada com a Bé Cultural d'Interès Local
El factor principal de riquesa
per la població es la Sèquia de Gréixer.
Val la pena visitar el poble i
veure com l’aigua baixa pels marges del carrer.
Catalunya és un petit país
molt adient per conèixer de prop.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada