Com ens encanta passar uns
dies a Andorra i recórrer els seus pobles i les seves carreteres en recerca de
la multitud d’esglésies i dels bells racons del Principat en la present ocasió
visitàvem els poble de Llorts i la seva església de Sant Serni.
L’edifici és una construcció
barroca del segle XVII. La nau és de planta rectangular, en la qual
exteriorment no es distingeix l’absis i que té la sagristia afegida a la dreta
de la capçalera.
La coberta és de dos vessants
i reposa sobre encavallades de fusta que descansen al mur nord sobre pilars
adossats que es corresponen amb sengles contraforts a l’exterior.
La façana principal està
orientada al sud i dóna a una petita plaça.
En posició central s’obre la
porta d’entrada, que està rematada per un arc de mig punt. L’arc i el marc de
la porta estan fets amb carreus de pedra tosca. Per sobre hi ha un òcul. A més
té dues finestres de doble esqueixada en el mur nord.
Té dos campanars d’espadanya,
un sobre el mur dels peus amb dues obertures de mig punt i un de senzill sobre
l’arc triomfal.
A l’interior té un cor de
fusta als peus de la nau. L’absis queda separat de la nau per un arc triomfal i
està cobert amb volta de canó.
Conserva un retaule barroc
dedicat a Sant Serni datat al segle XVIII.
L’església de Sant Serni de
Llorts està catalogada com a Bé d’Interès Cultural.
Una placa situada prop de la
porta del cementiri ens dóna a saber amb aquestes frases: Els excursionistes recorden que en aquesta església oficià mossèn
Jacint Verdaguer el 26 d’agost de 1883 en arribar a terra andorrana. Any del
Centenari.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada