El monestir de Sant Salvador
de la Vedella és situat a la part alta de l’embassament de la Baells i malgrat
hem volgut fotografiar-lo amb ocasions de poc cabdal d’aigua finalment ho hem
fet quan la part central del pantà tornava a ser ocupada per les aigües del riu
Llobregat.
Sant Salvador de la Vedella té
un controvertir nom puix hi ha molts pensen que el seu topònim no havia de ser
de la Vedella o Vadella, sinó l’Abadella amb el significat de petita abadia, d’acord
en la realitat del monestir. En un document de 1268 referent a una avinença
entre el bisbe d’Urgell i l’abat de Tavèrnoles hi ha escrit “et de Sancto Salvatore de Sa Vedera”. L’any
1291 apareix un document amb el nom de “Zavedera”,
i en aquesta mateixa època en altres documents figura com Vadera, Lavedera i Lavadera.
Edificat el monestir al peu
del Llobregat fou una petita comunitat de monjos depenent del gran monestir de
Sant Sadurní de Tavèrnoles (Alt Urgell). Situat al comtat de Berga i dins de la
jurisdicció del bisbat d’Urgell.
El monestir cal emmarcar-lo en
els orígens de la Catalunya carolíngia, com una avantguarda per la repoblació
de la comarca del Berguedà. L’any 830 els monjos de Tavèrnoles fundaven al lloc
conegut com a “vila Tineosi”, al pagus de Berga, la casa monacal sota l’advocació
de Sant Salvador. Pocs després l’abat Calort de Sant Serni sol·licitava i
obtenia de Lluís el Piadós, rei de França, protecció per la comunitat de Sant
Salvador i el privilegi de poder elegir el seu abat. El precepte del rei Lluís
diu que la comunitat viurà sota la regla de Sant Benet i que els seus membres
treballaran la terra i rompran els erms.
La fundació del monestir és
una fita molt important en la cronologia del domini carolingi, primer per la
data de fundació 830 i la línia davantera que ocupava ja què no es consagrar l’església
de Santa Maria de Merlès fins el 893, com a punt més avançat de la repoblació
de les terres berguedanes.
Com molts monestirs
alt-medievals els seus orígens foren possiblement eremítics ( com el veí Sant Llorenç
prop Bagà), sota el roc on fou construïda més tard l’església romànica de Sant
Salvador, si veuen encara unes coves que devíem ser els primers refugis de la
comunitat de l’Avadella.
Molt aviat reberen donacions
que ampliaren el patrimoni confirmat en el precepte del 835. En 956 el vescomte
del Berguedà Bardina i la seva muller donaren al cenobi el seu alou de Sant
Vicenç de Navel amb la seva vila, amb tots el delmes, primícies i pertinences.
Tot i què el monestir de la
Vedella fou erigit en abadia aviat es convertí en un simple priorat. L’any 1040
ja no era un monestir independent; el l’acta de consagració de l’església de
Sant Sadurní, del monestir de Tavèrnoles es fa la referència a la seva dependència
vers el monestir urgellenc.
A partir del segle XII comença
a minvar la seva importància, ofegat pels grans monestirs veïns i per què dequeia
també el gran monestir protector de Tavèrnoles.
Al 1178 hagué un plet entre l’abat
de l’Urgell i Pere de Berga. En la visita al deganat de Berga de l’any 1312 l’església
de Sant Salvador de la Vedella apareix esmentada com a parròquia i mantenia el
seu caràter de priorat lligat a la congregació claustral de Tarragona.
L’any 1580, en extingir-se el
monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, el Papa Climent VIII donà les rendes de
la Vedella al seminari de la Seu. Pel fet d’incloure’s el priorat de la Vedella
dins el nou bisbat de Solsona, el lloc de la Vedella passa a ser administrat
pel monestir de Sant Pere de la Portella fins el segle XIX, que aquest monestir
va ser abolit.
Al segle XVIII era sufragània
de l’església de Cercs.
L’església de Sant Salvador és
la part més important que resta del monestir. Es tracta d’un element arquitectònic
molt senzill constituït per una nau rectangular de mides força reduïdes, coberta
per una volta de canó apuntada i rematada a llevant per un absis semicircular.
És una obra ja tardana, del segle XII.
L’absis llis i semicircular té
una finestra al seu centre de doble esqueixada, coberta per un arc adovellat de
mig punt. Als murs laterals hi ha dues absidioles poc marcades exteriorment.
Al mur de ponent hi ha un
petit campanar d’espadanya de dues obertures. Aquest campanar fou construït
modernament, puix que al mateix mur i sota el campanar actual encara es veu l’anterior
tapat i incorporat a la rectoria, muntada sobre l’església. Aquest campanar era
força més robust que el que corona l’edifici.
La porta d’entrada molt
senzilla es troba al mur de migjorn.
L’edifici és embolcallat d’altres
construccions, algunes vestigis de l’antic priorat.
Han passat 37 anys de la inauguració
de l’embassament, aïllat i mig cobert d’aigua és manté dalt del promontori com
una resta que no vol acabar de desaparèixer com símbol de la pujança d’altre
temps. Al seu voltant també resten les runes de les cases que formaven el poble
del seu nom, traslladats la majoria dels seus habitants a la població de nova
construcció de Sant Jordi de Cercs.
Procedents de Sant Salvador de
la Vedella i trobats dins una tomba conserva el Museu Diocesà i Comarcal de
Solsona un calze i una patena de peltre. També s’hi conserva una ara d’altar de
marbre blanc que podria ser d’origen preromànic.
Al Museu Episcopal de Vic hi
ha una escultura en fusta que representa el Crist en majestat, en posició sedent.
És una talla del segle XII.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada