Sempre
amb la idea de conèixer nous indrets aquest cop la ruta ens portava fins al
Santuari de Santa Maria de les Peces, muntanya amunt del poble d’Alàs.
Alàs i Cerc formen municipi del mateix nom des de l’any 1970 què van ser units els dos ajuntaments. El terme d’Alàs té una extensió de 4,85 Km2. i aleshores li fou annexat Cerc (anteriorment Serc) força més extens 52,8 Km2.
Segons Coromines,el topònim Alàs prové de una forma bascoide preromana. Moll, en canvi, pensa que derivi d’un nom gentilici cèltic Alacius. El lloc s’esmena en l’acte de la consagració de la catedral d’Urgell amb el nom de Alasso.
Alàs i Cerc formen municipi del mateix nom des de l’any 1970 què van ser units els dos ajuntaments. El terme d’Alàs té una extensió de 4,85 Km2. i aleshores li fou annexat Cerc (anteriorment Serc) força més extens 52,8 Km2.
Segons Coromines,el topònim Alàs prové de una forma bascoide preromana. Moll, en canvi, pensa que derivi d’un nom gentilici cèltic Alacius. El lloc s’esmena en l’acte de la consagració de la catedral d’Urgell amb el nom de Alasso.
Venint
per la carretera des de la Seu d’Urgell en direcció al túnel del Cadí es divisa
l’església; exercint la seva funció alhora vigilant i protectora del poble. Una
vegada a Alàs segueixes el carrer principal fins agafar una pista cimentada que
porta al cementiri on parteix una nova pista aquesta de terra que ens porta
fins al santuari de Santa Maria de les Peces.
La panoràmica és formidable (900 metres d’altitud) perquè situada dalt de la carena la vista domina els dos vessants de la muntanya. Per un cantó Alàs és a sota quasi invisible; el curs del Segre és una làmina de plata que serpenteja en direcció a la Seu; per darrere les muntanyes del Cadí Nord amb una fina capa de neu; enfront el Pirineu amb els cims emblanquinats. Damunt dels nostres caps un sol de tardor que il·lumina la terra però no fa sentir la seva força.
La panoràmica és formidable (900 metres d’altitud) perquè situada dalt de la carena la vista domina els dos vessants de la muntanya. Per un cantó Alàs és a sota quasi invisible; el curs del Segre és una làmina de plata que serpenteja en direcció a la Seu; per darrere les muntanyes del Cadí Nord amb una fina capa de neu; enfront el Pirineu amb els cims emblanquinats. Damunt dels nostres caps un sol de tardor que il·lumina la terra però no fa sentir la seva força.
L’advocació
de Santa Maria com a topònim relatiu a terres limítrofes amb terres d’Alàs
apareix en documents dels anys 942, 1025, 1046, 1046 o 1061 i es pot
identificar amb Santa Maria de les Peces.
Actualment
Santa Maria de les Peces és un santuari depenen de Sant Esteve d’Alàs. La
planta d’aquesta capellà és d’una sola nau prologada cap el migdia de forma que
el portal, la finestra i l’absis queden marcadament descentrats.
La coberta actual és d’encavallada i cabirons de fusta, freta en substitució de la primitiva segurament de volta de canó. L’absis és semicircular, lleugerament ultra passada i els seus paraments exteriors són llisos amb una sola finestra de doble esqueixada.
La coberta actual és d’encavallada i cabirons de fusta, freta en substitució de la primitiva segurament de volta de canó. L’absis és semicircular, lleugerament ultra passada i els seus paraments exteriors són llisos amb una sola finestra de doble esqueixada.
Al
costat de tramuntana hi ha adossat el campanar de planta quadrada de parets
lleugerament atalussades. És d’un sol pis, i la seva teulada té un sol vessant
amb finestres a ponent , tramuntana i llevant, avui dia una modificada i les
altres tapiades. Possiblement eren geminades i són emmarcades amb lesenes
verticals, un motiu decoratiu propi del romànic llombard.
Fent cas de dades trobades, al no poder visitar l’interior, s’hi venera una imatge de la Mare de Déu de les Peces, una talla gòtica policromada.
Fent cas de dades trobades, al no poder visitar l’interior, s’hi venera una imatge de la Mare de Déu de les Peces, una talla gòtica policromada.
Dintre
de l’anecdotari possible és diu que l’església era compartida per dos poble
propers i a causa de la seva enemistat es van habilitar dues entrades per què no
haguessin d’entrar per la mateixa porta.
Una
porta actualment apareix tapiada en el mur de migjorn.
Recull
dades i text: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada