En el terme municipal d’Isòvol hem visitat el bonic poble
d’Olopte i la seva església sota l’advocació de Sant Pere. Entre la vall Tova i
la Plana hi ha un collet damunt del qual s'aixeca el poble d'Olopte en la
comarca de la Baixa Cerdanya. L'església de Sant Pere es troba damunt del tossalet del Castellar a l'esquerra
de l'entrada del poble.
Com moltes de les esglésies d'aquesta zona està
documentada com a parròquia, per primer cop, com Olorbite a la falsa acta de consagració de l'any 839 (en realitat
de la fi del segle X) de la Seu d'Urgell. Va ser cap del pagus Ollorbitensis.
La parròquia estava originalment sota la advocació de
Sant Feliu.
La nau és de planta rectangular amb volta apuntada i
encapçalada per un absis semicircular. A l’absis exteriorment poden veure a la
part superior un fris de dents engranades que reposa sobre mòduls (mènsules)
ornamentals amb curiosos caps humans i d’animals. Presenta un alt basament per
motius d’adequació a la morfologia del turó on és assentada.
Als anys vuitanta, es va dur a terme una restauració
que deixà vist el frontispici, on va aparèixer el campanar d’espadanya
inacabat. El campanar romboïdal és troba a la capçalera del temple i va ser de
construcció posterior. Cap al segle XVII se li van
afegir dues capelles formant un creuer.
La porta d'entrada es compon de cinc arquivoltes. Tres de planta rectangular
alternant-se amb dues més de columnes. Els capitells són
llaurats amb palmells, pinyes i fulles d'acant. Als arcs podem
veure-hi les figures d'Adam i d'Eva a la seva
arrencada i entre ambdues figures set caps humans i dues pinyes.
Es podria admetre que l’escultor de Saga decorà igualment
l’arquivolta de l’arc trencat del portal d’Olopte. En l’arquivolta de la
portalada es troben personatges nus de cossos i caps enormes i també
personatges amb caps sense cossos, tot tractat amb una força brutal. Els
capitells imiten els exemples oferts en l’escultura romànic del Rosselló i de
Ripoll. També es pot veure la
figura d'un atlant.
L’església
reconstruïda, conserva l’absis i la portalada originals (restaurada per la
Generalitat).
Procedent d'aquesta església es conserva al MNAC de Barcelona una talla
policromada de final del segle XII, d'una Verge amb Nen.
La
imatge duu al seu fill damunt el genoll esquerre en posició frontal, asseguda
en un tron amb columnes acabades en pom arrodonit.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.Berga, Abril 2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada