Aquest cop vam aproximar-nos a
la Nou de Berguedà per visitar el santuari sota l’advocació de Nostra Senyora
de Lurda (Lourdes o Lurdes). Com sempre primerament la nostra recerca de caire fotogràfic
per després cercar la pertinent informació.
Prop del poble de la Nou, vers
migdia, s’alça el santuari de Lurda de la Nou. Mossèn Antoni Comelles, fill i
rector de la Nou, malalt i pràcticament sense mitjans, viatja a Lourdes de
Bigorra l’any 1877 on visqué una experiència molt positiva. Meravellat del què veié
va tornar l’any 1878 i portà una imatge de la Verge de Lourdes (90 cm.) per posar-la
en una petita capella.
El conjunt és una edificació d’estil
eclèctic, singular dins de l'esquema clàssic de santuari marià de muntanya. La
construcció és un espaiós temple que disposa del cambril corresponent. A continuació
de la nau central hi ha la sagristia, amb forma de llanterna, coberta per una
petita cúpula.
Amb pocs anys i pagat íntegrament
per devots es construïren l’altar major i vuit de laterals d’estil neo-gòtic.
Dos d’ells van ser destruïts durant la Guerra Civil. El retaule de l’altar
acull una imatge de la Verge de Lourdes, de 1,80 m. d’alçada, obra d’Agustí
Potellas, escultor de Vic. És a destacar
la imatge de la Verge rere l’altar en la reproducció de la cova per l’adoració
dels creients.
Després d’un sense fi de
problemes econòmics i les moltes aportacions majoritàriament de gent humil el
16 de setembre de 1886 va ser inaugurat amb l’assistència de 5000 persones. Per
motiu de les moltes visites de devots l’any 1893 es fundà l’hostatgeria. En
1960 amb motiu del 75 aniversari del santuari es construí el campanar.
Al costat del temple i
comunicada per un pont cobert hi ha la casa del capellà custodi amb cel·les al
pis superior i a continuació la casa de colònies. En els anys vuitanta, la casa
ermita passà a ser la seu d'un actiu centre de "colònies d'estiu" per
a infants.
Tant el temple com la casa
hostal són situats en un forçat relleix per sobre d'un torrent. Forma un
conjunt o una petita unitat, en un paratge esquerp, integrat en el sistema de
major entitat compost en els planells elevats de l'antic poblament de la Nou.
Mossèn Antoni Comellas reposà finalment
en el seu estimat santuari.
L’11 de febrer es celebra la
festivitat de la Mare de Déu i el darrer diumenge de juliol es fa l’aplec de
malats.
L’edifici és impactant i de
gran bellesa. Sorprèn trobar aquesta edificació en un lloc on prima la
naturalesa però és encantador. La seva ubicació i l’entorn de la plaça amb d’arbres
i plantes són com un recés de pau.
La pau que per desgràcia manca molt en aquest món i en aquest moment.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada