Feia
dies que en sentíem parlar-ne però no coneixíem ben bé la seva localització per
això en una caminada amb persones properes a la zona vam preguntar-ho i ens van
aclarir la seva situació.
He
de fer constatar l’estat ruïnós de l’edificació únicament la façana és manté en
peu la resta de l’edifici és en estat ruïnós i les plantes envaeixen el terra i
algun arbre treu el cap per saludar el sol per la teulada.
Pertany
al municipi de Guardiola de Berguedà. Apareix citada en l’any 983 com una
possessió del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i era inclosa dins els seus dominis
en el comtat de Berga. Anys més tard, vers el 1003, Guifré, comte de Cerdanya juntament
amb el seu germà Oliba, futur abat i bisbe, donen al monestir de Sant Llorenç prop
Bagà 18 masos situats dins el terme de Sant Climent de Vallcebre.
Anys
més tard, a causa de la prosperitat de la zona i segurament per una nova
ampliació el 13 d’octubre de 1040, el bisbe Eribau de la Seu d’Urgell va consagrar en el mateix lloc una nova
església advocada a Sant Climent, Sant Vicenç i Sant Marçal. Eren presents
grans personalitats , l’arquebisbe Guifré de Narbona, l’abat de Sant Llorenç,
Ponç i els seus monjos, amb el vistiplau dels comtes Ramon i Elisabet de Cerdanya.
El mateix bisbe n’esmentà els límits ja
fixats anteriorment pel bisbe Oliba: el riu Llobregat, el camí del Berguedà, el
riu Esna i el Rialp. A la mateixa acta explica que fou el mateix Oliba, abat i
bisbe qui l’havia donat al monestir de Sant Llorenç prop Bagà quan encara era
comte del Berguedà.
L’any
1175 Pere de Berga i la seva muller Estefania renunciaven en un judici a tots
els drets que retenien als llocs de Sant Climent de Vallcebre, Sant Esteve de
Fumanya i Santa Maria de Vilosiu reconeixent els havien usurpats injustament al
monestir de Sant Llorenç. Aquestes esglésies quedaven incloses dins el terme casteller
de Fígols, que era propietat dels senyors de Berga. Aquest judici fou celebrat
en presència del comte de Barcelona, el de Pallars i Urgell, Pere de Vic i
Guillem de Barcelona, i d’abats, nobles i cavallers de la terra. L’abat de Sant
Llorenç es comprometia en canvi a cedir als senyors de Berga la quantitat de
dos-cents cinquanta sous en concepte de censos.
Mai
va ser parròquia subjecte sempre a Sant Llorenç. Al segle XV és documentada la
família de Foix, senyors de la batllia d’aquest nom i propietaris del mas de
Sant Climent de Foix.
L’edifici
és d’una sola nau rematada amb un absis semicircular a llevant més estret que
la nau. La nau era coberta amb volta de canó però actualment és esfondrada i els arbres s’alcen les
branques al cel. Al mur de migdia es veuen traces de l’antiga porta, avui
tapiada. Prop de l’absis d’aquest mateix mur s’obre una petita finestra de mig
punt i adovellada.
Impressiona
la façana per les seves dimensions. Situada
al mur de ponent on ara s’obre l’actual porta d’entrada. La porta és simple i
cobert amb un arc de mig punt adovellat i emmarcada per dues arcuacions cegues,
molt elegants, fetes amb dovelles i amb els arcs arrancant d’una petita mènsula
central, es tracta d’una reforma feta a l’edifici original. Un xic més amunt hi
ha una obertura espitllerada en forma de creu llatina. Dalt hi ha una magnifica
espadanya de dues obertures que quasi té l’amplada del mur.
A
poca distància està situada la Torre de Foix, impossible de reconèixer la seva antiga obra a
causa de les obres de modernització sofertes.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.Berga, 11/03/2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada