Havia en nosaltres un especial interès per visitar
l’església de Santa Coloma, en el poble del mateix nom, actualment pertanyen a
la parròquia d’Andorra la Vella. El nostre desig era contemplar el campanar que
havíem llegit és únic a Andorra per la seva torre arrodonida i no vam pas
quedar defraudats al veure el conjunt de l’església i el seu campanar.
La senyoreta que mostrava l’interior del temple, com
totes les persones que feien aquesta tasca en altres esglésies, va mostrar-se
molt amable i servicial. Va ser una llàstima no poder donar la volta total a
l’edifici i contemplar i fotografiar l’absis per ser els terrenys de propietat
particular.
L’església és inventariada des de l’a. 2003 com Béns
d’Interès Cultural.
L’origen és en part preromànic i fou aixecada en un
moment indeterminat anterior al segle IX, situada en el nucli de població de
Santa Coloma, que en algun moment de l’edat mitjana apareix com a parròquia.
S’esmenta en l’ACCU amb el nom de Sancta
Columba. En la visita arquebisbal de 1312 se l’anomena com ecclesia Sancte Columbe de Valle d’Andorra i
és la primera en la qual s’aturà el visitador. Altres documents anteriors, com
un de l’a. 1268, parlen de Santa Coloma com a terme o demarcació de terres i
finques.
L’edifici actual és de planta rectangular coronada
vers llevant per una capçalera quadrangular. Aquesta cos de construcció es
comunica am la nau per mitjà d’un arc triomfal ultrapassat més estret i baix
que l’absis. La capçalera s’il·lumina amb dues finestres, una encarada a migjorn
i l’altra a llevant. Aquestes finestres de pedra tosca es cobreixen amb un arc
de forma el·líptica, segurament fruit de recents restauracions. La volta de
canó que el cobreix ha estat feta de pedra tosca. L’absis durant molt temps va
ser utilitzat com sagristia.
La teulada és de encavallades de fusta i a dos
vessants cobert amb llicorella. Al costa de migjorn hi ha un pòrtic que
protegeix l’entrada i serveix per aixopluc del fidels. L'accés al temple es realitza mitjançant una porta amb
arcde mig punt decorada amb una arquivolta de dents de
serra i una creu de pedra sobre el clau.
Al costa de migjorn de l’església fou afegit el
campanar de torre. A Catalunya són ben pocs el campanars de planta circular:
Sant Vicenç d’Enclar a Andorra, Santa Maria del Bruc a Anoia, Sant Sadurní de
Gavarra i Sant Martí d’Ars a l’Alt Urgell. El campanar cilíndric de 17, 76 m.
és una singularitat. En el campanar, de quatre
nivells de finestres geminades, destaca el tractament exterior del mur decorat
amb frisos de tres, cinc i sis arcuacions cegues entre lesenes angulars que es
fan més evidents als dos nivells superiors. Al capdamunt de les dues lesenes
que emmarquen la finestra del darrer nivell de la façana sud, hi ha
respectivament un cap esculpit en un carreu de travertí. Aquests caps es
caracteritzen per tenir una barbeta més o menys prominent, que podria
tractar-se de la representació d’una barba llarga.
En un moment indeterminat del segle XII es realitza
una primera gran reforma de l’edifici. Entre els segles XIII i XVII es duen a
terme petites obres de manteniment encaminades a millorar les condicions d’ús.
Passat l’any 1730 es tapen les finestres del campanar per reduir el corrent
d’aire a l’interior de la nau. Entre els anys 1740 i 1749 es porta a terme una
segona gran reforma interior de l’espai arquitectònic.
En un moment lleugerament anterior a l’any 1926
s’arrenquen les pintures murals romàniques de l’absis.
Entre els anys 1933 i 1934, l’arquitecte Cèsar Martinell
restaura l’interior i l’exterior del la nau, consolida l’estructura del
campanar i, al mateix temps, descobreix i restaura els fragments actuals de
pintura mural romànica de l’interior de la nau.
Entre els anys 1976 i 1977 es realitza una segona
campanya de restauració encaminada a recuperar la imatge original de l’edifici.
Durant els anys vuitanta l’Àrea d’Inventari i Conservació realitza diverses
campanyes de restauració.
L'interior del temple conserva també una representació
en fusta policromada de "La nostra Senyora dels Remeis", del segle
XIII. Aquesta imatge que hi és venerada acusa un cert parentiu amb la de la
catedral de la Seu d'Urgell tradicionalment designada amb el nom de la Mare de
Déu d'Andorra. També s'hi venera el retaule de l'altar major (obra del segle
XVIII) i les restes d'un sarcòfag.
Hi ha dos conjunts absidals d'origen andorrà, el de Sant Romà de les Bons i el de Sant Miquel d'Engolasters, que actualment es conserven al MNAC i que es daten als anys seixanta del segle XII,
presenten trets estilístics que els relacionen amb l'autor de les pintures de
Santa Coloma d'Andorra. La seva iconografia es caracteritza per la presència
dels temes més habituals: la Maiestas Domini amb el Tetramorf al
quart d'esfera (si bé a Engolasters l'àngel de Mateu ha estat substituït per
l'arcàngel Miquel lluitant amb el drac), i figures dels apòstols al mur
semicilíndric.
A l'interior, els fragments de pintures del s XII
foren venuts pel bisbat d'Urgell al baró alemany Cassel van Doorn, d'origen
jueu, durant els anys trenta.
En pujar al poder, els nazis requisaren les pintures, que després de la
Segona Guerra Mundial passaren a formar part del fons artístic dels museus de
Berlín Occidental. Restaurades a partir del 1989, el govern andorrà les adquirí
al govern alemany, i l'any 2007 retornaren a Andorra.
Totes aquestes dades tretes de diferents canals són
una petita mostra del sentiment que vam sentir al veure l’antiga església i la
seu distintiu campanar. Si podeu acosteu-vos a conèixer aquest testimoni de
segles passats.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.Berga, 04/09/2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada