Situada
una mica més fonda que l’església de Gisclareny vers llevant, dalt d’un puig
enmig de la vall, té davant el Pedraforca i als costats les serralades d’Ensija
i Cadí.
L’església
de Sant Miquel de Turbians pot ésser identificada amb Sant Miquel del Paradís
situada dins el dominis de la baronia de Pinós, a la zona històrica de la vall
de Brocà, zona que als inicis de la Catalunya medieval formava part de comtat
de Cerdanya.
Sant
Miquel de Turbians apareix esmentada per primera vegada l’any 839, segurament
segle X, en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell amb el nom
de Turbiassi.
L’any
1294 el baró Galceran de Pinós reconegué a l’abat de Sant Llorenç prop Bagà que
havia procedit injustament en l’aplicació de la jurisdicció territorial sobre
diferents llocs que pertanyien al monestir entre ells Sant Miquel de Turbians (
et infra parroquiam Sti. Michaelis
Turbians)
El
seu caràcter parroquial queda confirmat en la visita del deganat de Berga de
l’any 1312.
A
causa de les reformes i l’abandó resta ben poca cosa del romànic. L’església
orientada consta d’una nau força amplia i actualment ha perdut l’absis.
La
part més autèntica que resta és la porta d’entrada oberta a migjorn, és
adovellada i forma dos arcs de mig punt en degradació i arquivolta.
El
campanar de torre situat a ponent, té quatre finestres de mig punt fetes de
dovelles petites. La seva alçada no correspon gaire amb les dimensions de la
nau.
Al
segle XVIII fou afegida una capella lateral. Actualment no s’hi celebra cap culte en l’interior de l’edifici força
degradat.
L’any
2004 és fa fer una tasca de reconstrucció per la Diputació de Barcelona.
El
primer o segon diumenge de maig té lloc un aplec on es renova un vell costum de
repartir, després de la missa actualment de campanya, una peça de pa, cuit amb
llenya, a tots els assistents.
Mn.
Francesc Cima i Garrigó, (1.934-2.000)
va fer d’aquest indret el lloc on discorre l’acció del seu llibre "Converses amb l'Ermità de Sant Miquel
de Turbians".
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.Berga, 31 juliol 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada