SANT SERNI DE COBORRIU. BAIXA CERDANYA.

TERRA CERDANA.

En tornat com moltes vegades es torna als llocs de plaent record a visitar l’església de Sant Serni de Coborriu. Hem passat en moltes ocasions quan per fer una mica d’esport o per distreure’ns hem seguit la pista que porta des de Riu, passant pel coll de Pendís  fins a Bellver.

Sant Serni de Coborriu només és una església petita i sense culte. Actualment s’han fet obres en la part exterior per arreglar la entrada i fer un passeig en davant de la porta d’entrada. També s’han desbrossat els voltants.

És un edifici de nau única rectangular i molt allargada amb absis semicircular llis i voltes de perfil ogival de meitat del segle XII. A l'absis s'aprecien dues finestres de doble esqueixada, una situada en la part central i l'altra al sud-est, amb arc de tres dovelles estretes i corbades.

 

S'ha conservat amb molt poques modificacions fins als nostres dies. Els murs són llisos, amb la pedra ben treballada. La teulada és de llicorella.

La nau posseeix una capella lateral edificada el 1686 en el mur sud, en aquest costat es troba la porta d'entrada que al muntant dret té gravat un bust d'una imatge popular amb el cap cobert amb un barret i els braços en posició d'oració.

Disposa d'un campanar de cadireta de dos ulls sota el qual es troba un petit òcul.

Documentada a la fi del segle X a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell.

 

L'església va ser consagrada, substituint una anterior capella, sota l'advocació de Sant Serni l'any 1137 pels bisbes Pere Berenguer d'Urgell i Udalgar d’Elna. Nou anys més tard en l'acta de Dotàlia, realitzada per Bernat Sanç, també bisbe d’Urgell va constituir-se com a seu parroquial, dotant-la amb l'església de Sant Martí de Vilavedra en qualitat de sufragània.

Vilavedra va desaparèixer com a conseqüència d'una plaga de pesta, i es conservaven únicament les runes de l’església a la vora del torrent de l’Ingla.

Al 1198 va ser saquejada pels Albigesos que es van emportar tres llibres, robes del rector i tots els ornaments.

També consta l’incendi que va patir el 1793 per part dels francesos.

L'última profanació que va sofrir va ser durant la guerra civil espanyola de 1936, quedant abandonada fins la restauració del 1967.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Berga, 28/02/2013.