En la nostra recerca habitual ens acostarem aquesta vegada al nucli de cases de la Nou de Berguedà cercant l’església de Sant Martí.
Per
anar-hi a La Nou del Berguedà anat per carretera des de Berga a Guardiola
passada la Tèrmica hi ha un trencall senyalitzat a mà dreta que passa el pont
per damunt de l’embassament de la Baells ens hi condueix.
L'església de Sant Martí de la Nou pertanyen a l’antic
comtat de Berguedà fou sempre una església parroquial del bisbat d’Urgell (dita
illa Noz el 839 i després esmentada Nuce).
En una data imprecisa del segle XI el comte Ramon Guifré
de Cerdanya va vendre dos masos al vicari i senyor de la Portella, Guifré, per
una espasa amb el cap d’argent i un elm; el tracte d’aquesta compra-venda fou
establert en presència del germà del comte, Guillem Guifré, bisbe d’Urgell, el
jutge Salomó, Miró, Riculf i altres prohoms, clergues, monjos i laics, davant l’església
de Sant Martí de la Nou.
L’any 1003 el vescomte Bernat de Conflent publicava el
seu testament en presència de l’Oliba i un seguit de prohoms, atorgà a l’església
de Sant Martí el camp que tenia al lloc de Clarà.
L'edifici primitiu degué restar abandonat o fou
enderrocat a la fi del segle XII i és bastí damunt de les seves restes l'església
romànica que ha arribat fins a l'actualitat (fou consagrada el 20 de febrer de
1196 pel bisbe Bernard de Castellbó de la Seu d'Urgell).
Els detalls de la consagració són coneguts des del 1967,
que, en restaurar l'església i desmuntar l'altar, hom trobà unes lipsanoteques
amb relíquies i un pergamí explicatiu d'aquest acte, a més de moltes monedes de
la primera època comtal de Barcelona i posteriors. A la casa rectoral es
conserven les tres lipsanoteques trobades a l'altar major: dues són capses
rectangulars, i la tercera és un pot de fusta bombat amb una coberta
perfectament adaptable al cos, coronada per un pom.
La nau , no té cap arc de reforçament ni cap pilar
adossat, fou coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada. Els absis es cobreixen
amb volta de quart d’esfera. Al centre de l’absis s’obre una finestra de doble
esqueixada. Els murs amb sofert modificacions els fou afegit dues capelles
laterals rectangulars entre els segles XVII i XVIII. El campanar adossat a la
banda de tramuntana de la façana, és una torre gran quadrada, massa gran en
proporció a l'església.
A ponent hi ha el mur frontal en el qual és oberta la notable
porta d'entrada, Aquesta porta consta de tres arcs de mig punt en degradació,
coberts per una arquivolta simple, al damunt hi ha una finestra de doble
esqueixada.
La porta d’entrada ha estat complementada amb una
bonica ferramenta d'època romànica.
En l’interior es conserva un original retaule barroc.
Pel que fa als actes festius es celebra la festa major
el 11 de novembre, diada de Sant Martí.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada