La nostra recerca ens portà a
Montinassell, un petit poble perdut en les muntanyes a 1134 m. d’altitud. De
Coll de Nargó surt una pista que malgrat el 4x4 va haver un punt que se’ns va
fer dificultosa de seguir per la quantitat de pedres soltes enmig del camí.
Potser amb fe haguéssim arribat però la
prudència ens va retornar a la carretera i des d’Organyà surt una altra pista
asfaltada de muntanya que ens va permetre arribar-hi.
Una vegada al poble va veure
davant nostre l’església de la Mare de Déu de la Salut i ens vam encaminar. Pel
camí vam trobar un veí del poble amb qui vam parlar una estona i ens va indicar
el camí per prosseguir les nostres troballes. Moltes vegades sentim dir a gent
de la ciutat que la gent del camp o de les comarques interiors són tancats de
caràcter però vull refermar la meva opinió que preguntant en cortesia són de
una amabilitat extrema. Ens ha succeït en aquest moment i en altres durant les
nostres voltes cercant principalment petites esglésies.
L’església de la Mare de Déu
de la Salut es situada al turó on havia el poble vell. La parròquia de
Montanisell es esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell en la
segona meitat del segle X. L’any 966 és documentat el castell de Montanissell.
El castell de Montanissell és
un castell termenat documentat el 5 d’agost del 1030 quan el comte Ermengol
d’Urgell, dit el peleggrí, va vendre a Arnau Mir de Tost “ipsum kastrum de Montangone cum suos terminos”. El topònim
“Montagnono o Montangone” correspon a l’actual Montanisell. Arnau Mir donà, en
esponsalici, aquest castell a la seva muller Arsendis, Villa Montanoncell: el
1069. Per herència, el castell de “Montanione” passà al comte Ramon de Pallars
i la seva muller Valença i fill Arnau, el 1078. Al segle XIII, Montanisell i
Sallent, del mateix term, foren adquirits pel vescomte de Castellbó. La batllia
de Sallent i Montanissell quedà integrada en el “corter” d’Organya, d’aqueix
vescomtat.
Resten alguns vestigis al lloc
dit la Rectoria. Són vestigis d’una fortalesa antiga, possiblement medieval.
L’església encara és dempeus i és gòtica, però sembla s’hagi construït damunt
d’un església anterior, ja sigui romànica o preromànica.
Es tracta d’una església d’una
sola nau amb capçalera plana i capelles laterals. La nau és coberta per una
volta d canó reforçada amb arcs faixons. Al peus hi ha un cor de fusta que
descansa en un arc carpanell. Al costat sudoest hi ha dues capelles laterals
cobertes amb volta d’aresta. Tant pel parament com per la disposició de les
capelles sembla que es tracta d’un afegit del segle XIX. També és va construir
la sagristia.
La coberta és de teula a doble
vessant. El carener està desplaçat de l’eix de simetria a causa de l’afegitó de
les capelles laterals. Té un campanar d’espadanya de dos ulls de doble vessant
i cobert de llosa.
La porta d’accés presenta un
arc rebaixat, abans era arc de mig punt, i està desplaçada a l’esquerra. Damunt
hi ha un ull de bou i a la sagristia una espitllera. L’aparell és de pedra
calcària, irregular i amb restes d’arrebossat.
L’interior està decorat amb
pintura mural força malmesa per les humitats. Possiblement del moment de
l’ampliació del temple.
L’església de la Mare de Déu
de la Salut està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada