Portats
pel nostre desig, segurament una mica aventurer, de trepitjar i veure la terra catalana
i sobretot per causa de la nostra ubicació que pertany a la part nord del país vam
anar a veure l’ermita de Santa Agnès de la Farrera dels Llops en les Valls de
Valira de l’Alt Urgell.
Abans
d’arribar a la Farga de Moles en direcció a Andorra hi ha un trencall a mà
esquerra que porta a Ars i Argolell. Passat el pont que travessa el riu Valira
s’agafa la carretera d’Ars i pocs metres més endavant hi ha un cartell que ens
indica Cabanelles i Farrera dels Llops. Per una pista de terra bastant costeruda
i virada però ben conservada al cap de 3 o 4 km quilòmetres arribem a l’església
i lloc de Farrera dels Llops (1200 m. d’altitud).
Cercant documentació en “Catalunya
Romànica” ens diuen església en ruïnes, però l’any 2007 va haver una
actuació de millora i arranjament per
part dels de ca l’Arnau. L’ermita ha
recuperat almenys exteriorment el seu aspecte. Per posar alguna pega hauré de
dir que malauradament el ciment queda patent en les parets però el conjunt de l’església
i el cementiri davant de la porta és bellíssim. Més val la presència actual que
unes ruïnes malmeses.
El lloc és esmentat en l’ACCU de l’a. 839
com possessió del Caboet com feudataris dels bisbes d’Urgell. Després passa als
seus hereters els vescomtes de Castellbó. Podria haver estat una construcció
preromànica.
En la vista pastoral de 1758 era
sufragània de Sant Andreu d’Arcavell i tenia cementiri propi. L’any 1904 era
integrada a la parròquia d’Asnurri, segregada de la d’Argolell. Després forma
part del terme d’Ars.
L’edifici consta d’una sola nau de petites
dimensions amb un absis semicircular cobert en volta de quart d’esfera. La unió
de l’absis i la nau es fa mitjançant un arc triomfal de perfil apuntat que
forma un plec en degradació que encaixa la capçalera amb la nau.
La porta d’entrada és en el mur de migjorn
coberta amb un sol arc adovellat de pedra tosca. L’absis té dues finestres de
doble esqueixada molt estretes.
La coberta és de fusta i llicorella.
Catalunya Romànica ens comenta que encastada
a l'absis es conserva una biga decorada amb dos escuts iguals que podria
correspondre a un baldaquí. L’escut representat en la biga, segons una moneda de
1234 amb el mateix dibuix correspon a Roger Foix, vescomte de Castellbó.
També parla d’un campanar de cadireta d’un
sol ull sobre el mur de l’arc triomfal, ara desaparegut.
El
seu grau d’enrunament era notable quan, a l’any 2007, els de ca l’Arnau
tingueren cura de la seva restauració. L’església està catalogada com a Béns Cultural
Interès Local (BCILs)
Ara he comprès unes paraules que havia sentit fa
molts anys. Segons una llegenda, aquí hi havia la Meca, i al relativament
proper castell d'Ars, la Seca. Al nostre davant tenim les valls d'Andorra. “La
Seca, la Meca i les valls d’Andorra”. Crec recordar si formava part
d’un eslògan publicitari.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada