El municipi de Llo es troba en plena vall de la
capçalera del Segre a la sortida de les impressionants gorges que ha dibuixat
en el transcurs dels anys aquest curs fluvial. També hi ha una estació termal d’aigües
sulfuroses amb piscines a l’aire lliure i cobertes. La població té aproximadament 133 habitants.
L'església està dedicada a Sant Fruitós o Fructuós de
Llo (en francès Saint Fructueux de Llo). El bisbe de Tarragona Fructuós i els seus diaques, Eulogi i Auguri,
foren empresonats el 16 de gener del 259 , i 5 dies més tard el 21, foren
executats.
L'església de Sant Fruitós és documentada a l'acta de consagració de la
Seu d'Urgell de finals del segle X. Guillem Jordà, comte de Comtat de Cerdanya,
la va donar a la canònica de Santa Maria de Cornellà de Conflent l'any 1102.
L’any 1136 el bisbe Pere d’Urgell va cedir l’església
i totes les seves possessions a la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell.
Amb aquesta cessió es va iniciar un període de disputes entre les dues
canòniques que no acabaren fins que el prior de Santa Maria va renunciar i
finalment van passar tots els drets l’any 1167 als canonges d'Urgell.
El temple actual data del segle XII. La planta de la
nau és trapezoïdal amb un absis cobert com la nau, amb una volta apuntada. En
ambdós costats de la nau es van construir dues capelles per costat, amb data,
segons hi ha inscrit en una finestra, de l'any 1707.
A l'exterior, a la part de l'oest hi ha un mur més alt
que la resta de l'església que es converteix en el campanar de cadireta,
distribuït en dos pisos, al primer amb dos ulls i un al segon.
A l'absis es pot veure un fris amb dents d'engranatge,
fent de cornisa que l'aguanten dinou mènsules esculpides amb tres cares de
personatges, un cap de bou, temes vegetals i geomètrics. Té també una finestra
petita amb arquejada decorada amb diversos motius.
La porta d’accés al temple es troba en el mur sud i té
cinc arcades, dues sobre columnes de granit i tres sobre bases rectangulars.
Els capitells de les columnes són de marbre tallat amb temes de palmells,
fulles enroscades i vegetals, executades de manera semblant a les esglésies de
Sant Martí d'Ix, Sant Pere d'Olopte i de Santa Eugènia de Saga, totes de la
mateixa comarca de la Cerdanya. Els arcs de la porta són de motllura, els quals
es troben ornats, amb fulles lineals i altre, amb dotze relleus independents,
mostrant a partir del centre de l'arc, una ratapinyada als seus costats uns
caps humans i figures de mitges boles totes desiguals.
Al segle XVIII l’església fou modificada afegint-li
les capelles laterals.
També pels voltants hi ha un jaciment “Lo Lladre” que
s’ha datat amb força precisió entre el 1000 aC. I el segle I d C.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Berga, abril 2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada