En
aquesta ocasió visitàvem la població d’All a la Baixa Cerdanya, al terme municipal
d’Isòvol, al que pertanyent actualment els pobles d’Olopte i All. En aquesta
darrera població, aigües amunt d’Isòvol, anaven a conèixer l’església
parroquial i romànica sota l’advocació de Santa Maria.
Fins
al 1716 Isòvol va pertànyer a la
vegueria de Cerdanya, i des de llavors fins al 1833, al corregiment de
Puigcerdà, excepte en el període 1812-13, en què fou del departament del Segre,
francès. D'aleshores ençà és de la província de Girona. Pertany al partit
judicial i a la rodalia de Puigcerdà.
La parroquia d’All surt per primera vegada esmentada en l’acta
de consagració de la Seu d’Urgell, document pretesament escrit l’any 819 però
en realitat segurament fou redactat a finals del segle X.
Els comtes de Cerdanya tenien béns a All potser ja en l’any 867,
data en que consta que el comte Salomó hi residia i va presidir un judici. Veiem en l’extracte del llibre
"Els oblidats Comtes de Cerdanya (798-1.117)" de Joan Blasi i Solsona
(1999. pp 85 a 89):
En
aquet judici, un home anomenat Witiscle, nebot d'Ailó, fill del comte Asnar
Galí, es queixà que un home anomenat Sennane volia tenir drets sobre la "villa" Sedret (vall del riu Querol). Sennane deia que tenia la vila per benefici
del seu senyor, el comte Salomó ("per
beneficio de seniori meo"). Witiscle afirmava, al contrari, que Ailó
li va donar la vila amb la seva església de Sant Martí ("domum Sancti Martini") i que
després el comte Sunifred la hi va prendre i cedí en benefici a Isarn
il·legalment ("absque legis
hordine"). Els jutges, escoltades les parts, van donar la raó a
Witiscle. Finalment, l'arxiprest Protasi, probablement el fundador d'Eixalda i
Cuixà, va escriure el document. Aquet acaba amb una refrència a l'alegria amb
què Witiscle rebé la justícia comtal ("congaudeat
se ipse Witisclus in nostro iudicio sua iusticia recepisse") (...).
L’any 965 el comte Sunifred féu el testament i demana que els
alous d’All, Montellà i Ortons fossin tornats a Sunifred, fill de Sunifred i de
Ranlo.
En un document de l’any 1265, en el qual es mencionen els títols
de propietat de Guillem de Vallcebollera, es fa esment que un comte de Cerdanya
de nom Guillem- sens dubte Guillem I(1068-1095) havia edificat una església en
All per fer-ne la seva capella.
És una església del segle XII i té una nau trapezoïdal,
flanquejada al SE per una torre campanar de dos cossos i capçada a llevant per
un absis semicircular. Originalment devia està coberta amb volta de canó,
substituïda posteriorment per un embigat de fusta. Se sap que s’hi van fer
obres a principis del segle XV.
Assentada en terreny argilós està profusament esquerdada amb
deformacions, reconstruccions i nombroses reparacions. La fàbrica és de pedra
calcària grisa. L’aparell és molt variat tan pel treball com per la mida dels
carreus.
El campanar és una torre en forma de prisma de planta quadrada
encastat parcialment a la nau. Té un aparell més rústic que el de l’església i
suggereix que és una construcció anterior incorporada a l’església.
La part més notable és la bella portalada de migdia, composta de
tres arquivoltes sota un guardapols horitzontal i força decorada. La segona
arcada es sostinguda per columnes amb capitells i bases esculturades.
El Crist en Majestat i una Mare de Déu es conserva al MNAC a
Barcelona.
Des
del juliol de 2.009, s’exhibeix una
còpia de la imatge romànica de Nostra Senyora; el Consell Comarcal de la
Cerdanya va escollir la Mare de Déu d'All per la qualitat i bellesa de la
imatge i per l'esforç que en aquell moment estava duent a terme l'Ajuntament
d'Isòvol i mossèn Balcells per restaurar l'església, que conté unes pintures
romàniques geomètriques del segle XIII molt remarcables. La reproducció, que és
de resina epoxi, s'ha fet amb mitjans digitals sense tocar l'original i
respectant les condicions d'exposició lumínica que marca el MNAC. En la peça
consta una marca que la identifica com a còpia.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.Berga, 12/03/2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada