dimecres, 20 de març del 2013

SANT SADURNÍ DE ROTGERS. BORREDÀ. BERGUEDÀ

TERRA BERGUEDANA.

És una església que ens encanta visitar per la seva situació enmig del bosc quasi amagada pels arbres que la rodejant. En la carretera de Borredà a Sant Jaume de Frontanyà d’un dels seus múltiples viratges, surt a mà esquerra un camí ara cimentat, abans era simplement una pista de terra, que hi condueix.


L’església de Sant Sadurní de Rotgers és dins l’antic comtat de Berga. Des de la seva construcció fou església parroquial propietat i domini del monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll i pertanyent al bisbat d’Urgell.

El lloc de Rogers surt esmentat per primera vegada l’any 888 (Palau Rodegari), com una possessió del monestir ripollenc, juntament amb Borredà. El topònim és interessant ja què ens dona a pensar en l’existència d’un casal construït en època de la repoblació del territori berguedà, el propietari del qual deixà el seu nom a la futura església.

A ponent de l’església, a uns cents metres, a l’altre extrem del cim del turó, són visibles unes restes de murs, els qual dibuixant els angles de diverses estàncies i que semblen correspondre a les runes d’un assentament d’habitat medieval i punt de resistència durant la dominació musulmana. O, com s’ha suposat, a l’estatge Rodgari, personatge que donà nom a l’església i amb la qual apareix vinculat.

L’església és documentada en els preceptes del monestir de Santa Maria de Ripoll. L’any 938, el rei Lluís de França confirmava la Santa Maria de Ripoll els seus béns i al “pagus” del Berguedà les esglésies de Santa Maria de Ripoll i l’església de Rotgers, sense esmenar l’advocació, com a sufragània.  El precepte del rei Lotari de l’any 982 torna a referenciar totes dues esglésies.

Al segle X, l’any 963 el lloc de Rotgers és un dels límits del monestir de Sant Pere de la Portella. Al segle XII l’església que devia esdevenir parròquia, i era insuficient pels fidels, va ser refeta.  Hom engruixi els murs de la nau i fou coberta amb volta de canó, a la vegada que s’acoblava l’absis que havia estat construït al segle XI. Aquestes reformes donaren lloc a què el 7 de juny de 1167 el bisbe de la Seu d’Urgell Arnay de Preixens consagrés novament l’església.
 
La part més antiga de l’edifici és l’absis, decorat a l’exterior amb arcuacions i lesenes llombardes. La necròpolis al seu voltant va ser utilizada amb enterraments en caixa de lloses. També hi ha un sarcòfag de pedra que es conserva a l’església de Santa Maria de Borredà.  

 
Sant Sadurní de Rotgers conservà el seu caràcter de parròquia tot el llarg de l’edat mitjana per notícies de l’any 1246 i la visita al deganat de Berga del 1312. Segurament al segle XV va perdre la categoria de parròquia i passa a ser sufragània de Santa Maria de Borredà. L’any 1835 passar a ser part del bisbat de Vic.
 
Al llarg del segle XIII es va reprendre la construcció amb una romànic evolucionat, com es pot veure en els paraments construïts en carreus ben tallats i arrenglerats. És va cobrir en volta apuntada i lloses de pedra. Damunt es va aixecar el campanar de pedra tova per evitar al màxim el pes. Entre el 1582 i el 1606 es va substituir la coberta i és va reparar la volta de la nau. Segurament també es consolidar el campanar. 

En els anys 1709 i 1725 es construí un sepulcre subterrani en el centre pagat per la família Cirera, propietària d’un mas veí, aleshores el més important. La Guerra Civil no va afectar la capella. 

Des de l’any 1979 per iniciativa popular és comença a actuar sobre l’abandó de la església. L’any 1984 va ser declarada monument i al 1986 amb l’ajut de l’Ajuntament de Borredà i la Generalitat fa obrar per la recuperació de l’edifici. La Diputació entre els anys 2002- 2006 va actuar en la recuperació del temple i el seu entorn. 
 

L’any 2004 va col·locar-se un moble nou que constitueix el suport de la reproducció pictòrica del frontal medieval conservat al Museu Episcopal de Vic. Representa el Pantocràtor voltat pels símbols animalístics del evangelistes i a cada costat escenes de la vida i martiri de Sant Sadurní, fundador de l’església de Tolosa de Llenguadoc. Per referència d'altres obres podria estar obra del Mestre d’Àvia.  

Un bonic lloc per visitar i gaudir de les explicacions facilitades pel guia.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau                             

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada